Les excuses formals de Belisle (Fibonacci, Pitàgores...) no deixen de recordarme els "exercicis d'estil" de Queneau... no sé, encara, si Belisle ens explica la mateixa història 99 vegades de 99 maneres diferents, però, de moment, no he arribat més enllà del joc, de la contrainte...
Quin interès tenen, més enllà de l'estructura decidida a priori, més enllà de la dificultat formal, els textos de Belisle?
Aconseguirà que la nova mètrica a què se cenyeix no ofegui el poema o es tractarà, només, d'una bona idea amb un mal resultat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada