Aquest no és, molt probablement, un espai adequat per a comentaris personals però necessito desfogar-me.
No m'agrada el meu treball.
No és només que m'incomodi la sensació d'esgotament i frustració que em va deixar la lectura de "LA(R)MES" (que molt i també), sinó que no em convenç el desenvolupament que he fet d'aquesta frustració (que hagués pogut i hagués hagut d'explotar molt més -quanta bibliografia que hagués pogut utilitzar, per favor!!!) ni l'anàlisi del poema en què, cada dia que passa, hi trobo a faltar més coses.
Les circumstàncies acadèmiques i personals (el naixement de la meva filla, la inminència del qual arrossego, sense èxit, desde principis de juliol) em van fer escollir a corre cuita, sense convicció, l'obra de Belisle (això queda força clar, em sembla, a la presentació); una elecció atzarosa de la qual no em lamento (gaire) però de la qual no deixo de sentir que hauria hagut de treure'n molt més i millor profit.
Potser és que sóc incapaç de treure'm Deena Larsen del cap.
Potser és que ja tinc massa ganes de parir.
Potser és, en definitiva, que no he batallat prou hores amb/contra Marie Belisle...
El meu consol: aquest blog que em permet seguir aprofondint en allò en què em sembla que m'he quedat massa curta...
Bé, doncs, ja ha caigut el xàfec!!!
No m'agrada el meu treball.
No és només que m'incomodi la sensació d'esgotament i frustració que em va deixar la lectura de "LA(R)MES" (que molt i també), sinó que no em convenç el desenvolupament que he fet d'aquesta frustració (que hagués pogut i hagués hagut d'explotar molt més -quanta bibliografia que hagués pogut utilitzar, per favor!!!) ni l'anàlisi del poema en què, cada dia que passa, hi trobo a faltar més coses.
Les circumstàncies acadèmiques i personals (el naixement de la meva filla, la inminència del qual arrossego, sense èxit, desde principis de juliol) em van fer escollir a corre cuita, sense convicció, l'obra de Belisle (això queda força clar, em sembla, a la presentació); una elecció atzarosa de la qual no em lamento (gaire) però de la qual no deixo de sentir que hauria hagut de treure'n molt més i millor profit.
Potser és que sóc incapaç de treure'm Deena Larsen del cap.
Potser és que ja tinc massa ganes de parir.
Potser és, en definitiva, que no he batallat prou hores amb/contra Marie Belisle...
El meu consol: aquest blog que em permet seguir aprofondint en allò en què em sembla que m'he quedat massa curta...
Bé, doncs, ja ha caigut el xàfec!!!
1 comentari:
Crec que has de ser més indulgent amb tu mateixa. Tu te n'adones de la quantitat de feina que has fet en aquest curs? I a sobre, de bona qualitat, com els profes t'han dit. Que el treball no t'haja deixat satisfeta és una cosa circumstancial, que has de mirar amb distància. Mira el que has fet i el que et queda per fer.Jo t'admire com a mare, com a dona i com a estudianta. XIQUETA, TU VALS MOLT! b7
Publica un comentari a l'entrada