Sembla mentida, finalment ho he aconseguit...
D'una sola tirada i com si m'hagués pujat en un tren d'alta velocitat de destinació incerta, sense aixecar-me de la cadira en tot el trajecte...
Les la(r)mes de Belisle m'han absorbit, m'han remenat com han volgut i m'han escopit deixant-me baldada... no semblava una lectura excessivament ergòdica, però ha estat sincerament esgotadora; totalment contraindicada als lectors que busquin imatges agradables i tranquilitzadores, que busquin inicis i finals delimitats, o que simplement busquin alguna cosa... la(r)mes els escorxarà, els atacarà, els despreciarà i els farà acabar en plors...
Demà, potser, penjaré el treball que, força a corre-cuita, he enviat avui als meus tutors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada