dimarts, 29 de juliol del 2008

REPRENENT EL FIL...



Després d'uns dies de repòs i d'espera em decideixo a calçar-me de nou les sandàlies per viatjar a través de la xarxa, per recomençar la descoberta de Belisle i aventurar-me en la traducció de la seva obra...


Sou benvinguts i convidats, novament, a compartir, si us bé de gust, les pors, errors i encerts que em depari aquesta nova etapa del camí...

D 9


Recomeça...
Se puderes,
Sem angústia e sem pressa.
E os passos que deres,
Nesse caminho duro
Do futuro,
Dá-os em liberdade.
Enquanto não alcances
Não descanses.
De nenhum fruto queiras só metade.

E, nunca saciado,
Vai colhendo
Ilusões sucessivas no pomar
E vendo
Acordado,
O logro da aventura.
És homem, não te esqueças!
Só é tua a loucura
Onde, com lucidez, te reconheças.

Miguel Torga, Diário XIII

dimarts, 22 de juliol del 2008

(IN)SATISFACTION


Aquest no és, molt probablement, un espai adequat per a comentaris personals però necessito desfogar-me.


No m'agrada el meu treball.

No és només que m'incomodi la sensació d'esgotament i frustració que em va deixar la lectura de "LA(R)MES" (que molt i també), sinó que no em convenç el desenvolupament que he fet d'aquesta frustració (que hagués pogut i hagués hagut d'explotar molt més -quanta bibliografia que hagués pogut utilitzar, per favor!!!) ni l'anàlisi del poema en què, cada dia que passa, hi trobo a faltar més coses.

Les circumstàncies acadèmiques i personals (el naixement de la meva filla, la inminència del qual arrossego, sense èxit, desde principis de juliol) em van fer escollir a corre cuita, sense convicció, l'obra de Belisle (això queda força clar, em sembla, a la presentació); una elecció atzarosa de la qual no em lamento (gaire) però de la qual no deixo de sentir que hauria hagut de treure'n molt més i millor profit.

Potser és que sóc incapaç de treure'm Deena Larsen del cap.
Potser és que ja tinc massa ganes de parir.
Potser és, en definitiva, que no he batallat prou hores amb/contra Marie Belisle...

El meu consol: aquest blog que em permet seguir aprofondint en allò en què em sembla que m'he quedat massa curta...

Bé, doncs, ja ha caigut el xàfec!!!

dijous, 17 de juliol del 2008

EN PANTALLA COMPLETA

Marcant l'enllaç (títol del post) podreu veure el vídeo en pantalla completa!

Marcando el enlace (título del post) podréis ver el vídeo en pantalla completa.

B.

dimarts, 15 de juliol del 2008

PRESENTACIÓ(N)

Espero que us agradi i que, com diuen a Casablanca, aquest sigui l'inici, d'una llarga amistat, si no amb Belisle, sí amb tots els que vulgueu compartir-ne les opinions!!

Fins ara mateix i molt bona nit!

PS: Durant aquesta setmaan intentaré afegir un enllaç per veure el vídeo en pantalla completa (disculpeu les molèsties).

dilluns, 14 de juliol del 2008

...

És possible que ho hagi aconseguit?

¿Es posible que lo haya conseguido?

Est-ce possible que j'y aie réussi?

TREBALL EN CATALÀ

DIFICULTATS TÈCNIQUES

Barallant-me amb la màquina per aconseguir penjar el treball al blog... agggggh!!!

DEL TIRON...



Sembla mentida, finalment ho he aconseguit...


D'una sola tirada i com si m'hagués pujat en un tren d'alta velocitat de destinació incerta, sense aixecar-me de la cadira en tot el trajecte...


Les la(r)mes de Belisle m'han absorbit, m'han remenat com han volgut i m'han escopit deixant-me baldada... no semblava una lectura excessivament ergòdica, però ha estat sincerament esgotadora; totalment contraindicada als lectors que busquin imatges agradables i tranquilitzadores, que busquin inicis i finals delimitats, o que simplement busquin alguna cosa... la(r)mes els escorxarà, els atacarà, els despreciarà i els farà acabar en plors...


Demà, potser, penjaré el treball que, força a corre-cuita, he enviat avui als meus tutors.

diumenge, 13 de juliol del 2008

BOOTZ AGAIN

Rellegeixo "LA(R)MES" per provar de treure'n l'entrellat...
Perquè no m'hi vaig posar abans?!!!!


Les paraules em fugen i una i altra vegada he de repetir la seqüència...

Benvinguts a la poesia digital animada!

BELISLE I TRADICIÓ(N) (2)





POUR FAIRE UN POÈME DADAÏSTE
Prenez un journal.
Prenez les ciseaux.
Choisissez dans le journal un article ayant la longeur que vous comptez donner à votre poème.
Découpez l’article.
Découpez ensuite avec soin chacun de mots qui forment cet article et mettez-les dans un sac.
Agitez doucement.
Sortez ensuite chaque coupière l’une après l’autre.
Copiez consciencieusement dans l’ordre où elles ont quitté le sac.
Le poème vous resemblera.
Et vous voilà un écrivain infiniment original et d’une sensibilité charmante, encore qu’incomprise du vulgaire.

Dada manifeste sur l’amour faible et l’amour amer, VIII, 1920.



Una "lame" és un fulla d'afeitar, la fulla d'una espasa, d'un ganivet... quelcom que talla, com les tisores de Tzara...


"(Dé)couper": (re)tallar


Belisle potser no remena, potser no deixa a l'atzar el seu poema, però el retalla, li dóna nous sentits, el recrea... i l'espectador, massa lent, amb prou feines pot anar copsant els diferents moviments de l'obra.

BELISLE I TRADICIÓ(N) (1)


Belisle i les miniatures medievals... primera font de la literatura digital?


Les textualitats electròniques
Dra. Laura Borràs Castanyer
(...)
Les diferents naturaleses de l'escriptura poètica II: la relació text-imatge als manuscrits medievals.
El manuscrit miniat és, per la seva naturalesa, un objecte d'una gran complexitat tipològica,
física i perceptiva. Un particular tipus de llibre que viu d'un delicat equilibri: la seva naturalesa d'obra d'art i el seu ús com a llibre, és a dir, com a objecte quotidià. Es tracta, doncs, i això és una mica perceptible a simple vista, d'una entitat composta de temps i maneres diferenciades que es corresponen de la següent manera: a nivell de composició -escriptura i pintura-, a nivell de recepció -lectura i contemplació. Això implica una autoria o manufactura múltiple i un procés compositiu en diversos temps i gèneres: el temps de l'escriptor o copista, i el temps del minador o il·luminador; la literatura i l'art gràfic (perquè mai no coincideixen i acostumen a treballar en cadena, amb el qual les indicacions que el copista desitgi fer arribar al miniaturista, sovint apareixen també en el mateix text, encara que es cobreixin o rasquin: també deixen rastre).

En efecte, la decoració dels còdexs medievals pot presentar una doble modalitat de vinculació amb el text: o bé existeix un nexe físic de connexió entre ambdós, o bé es produeix una relació de sentit i de significat entre ells. En la primera opció la intervenció de l'il·lustrador té lloc directament en el missatge escrit, mentre que en el segon cas permet la seva visualització i l'acompanya, il·lustrant-lo. Ràpidament comprendrem ambdues opcions si les visualitzem. El primer cas és el de les inicials miniades, els incipit, aquelles lletres majúscules tot i que en ocasions també poden ser porcions textuals de major envergadura que
inauguren un text. Es tracta d'un cas en el qual, normalment, la preeminència sembla artística per la riquesa cromàtica i la bellesa artística, però la il·lustració forma part directa del text en tant que tros textual del mateix, part integrant del flux textual. El que passa és que, des del punt de vista del receptor, l'èmfasi perceptiu es posa en la lletra individualitzada com a digna de merèixer una atenció particular. Es tracta d'un efecte decoratiu, ja sigui des del punt de vista del material utilitzat, ja sigui utilitzada des de la morfologia (a poc a poc els inicials motius vegetals i animals van cedint lloc a tot tipus de creacions antropomòrfiques i fins i tot monstruoses). No deixa de ser un recurs estètic que, no obstant això, manté escindits escriptura i imatge. Tanmateix, progressivament anar-se donant entrada -ja sigui en l'àmbit destinat a la inicial, ja sigui en els marges dels manuscrits o de manera estretament relacionada amb el text-, a una traducció icònica del text escrit, el que permet al lector veure en figura allò que el text narra o descriu mitjançant paraules. Dit d'una altra manera: les imatges actuen aquí d'element de suport hermenèutic per al text escrit en la mesura que permeten la visualització d'allò que queda enunciat en el llenguatge escrit, tractant de mostrar-ho més clarament. Sigui com sigui, en qualsevol dels dos casos es produeix un element que no podem menysprear al còdex miniat que és llegit com a llibre. Es tracta d'un component perceptiu fonamental i bàsic: la seva naturalesa seqüencial. La relació entre text i imatge és de tal efectivitat compositiva que permet establir jerarquies de valors (a dalt, a baix, dins anés, centre, perifèria?), que anticipa o posterga unitats de sentit, que pot preparar millor el lector, crear-li expectatives, aclarir el sentit del que ha llegit, etc.; en definitiva, que ofereix diferents possibilitats de comunicació
estètica produint una escriptura visual de caràcter metapoètic en la mesura que existeix una interacció de dos tipus d'escriptura que no s'imposen l'una sobre l'altra, sinó que creguin una composició que ofereix al receptor un espai per a la consideració dels múltiples usos de l'escriptura.

La lectura de qualsevol pàgina d'un manuscrit il·lustrat permet una diferent aproximació a l'objecte. D'una banda la de l'ull que segueix -lletra després de lletra, paraula després de paraula, pàgina després de pàgina-, el fluir del text, en un recorregut obligat de dalt a baix i d'esquerra a dreta en la nostra cultura occidental. Però també l'accés de l'ull lliure que s'aproxima a la totalitat de la pàgina o de l'enquadrament de la doble pàgina com si d'un quadre es tractés o es deté a escollir qualsevol element per entrar, a poc a poc, i a partir d'una observació minuciosa els seus diferents nivells de significat. Aquesta mirada panoràmica, que acostuma a ser la nostra mirada cap a aquests texts del passat, es desvincula del traçat lineal i organitza noves formes d'accedir al significat, complementàries sens dubte de la derivada de l'acostament lineal. En aquest cas es produeix el que en molta poesia experimental, s'inverteix l'ordre de significació, privilegiant la percepció directa i l'emoció estètica abans que la conceptualització, el descobriment del significat.
.

QUENEAU EN TÊTE


Les excuses formals de Belisle (Fibonacci, Pitàgores...) no deixen de recordarme els "exercicis d'estil" de Queneau... no sé, encara, si Belisle ens explica la mateixa història 99 vegades de 99 maneres diferents, però, de moment, no he arribat més enllà del joc, de la contrainte...


Quin interès tenen, més enllà de l'estructura decidida a priori, més enllà de la dificultat formal, els textos de Belisle?
Aconseguirà que la nova mètrica a què se cenyeix no ofegui el poema o es tractarà, només, d'una bona idea amb un mal resultat?

SUITE FIBONACCI


Belisle segueix essent massa explícita pel meu gust... un mapa del tresor amb massa pistes, però els seus experiments no deixen de ser interessants.

Els quatre poèmes de la sèrie "Figures" il·lustren, diu, el número d'Or de la successió de Fibonacci:

En matemáticas, la sucesión de Fibonacci es una sucesión infinita de números naturales donde el primer elemento es 0, el segundo es 1 y cada elemento restante es la suma de los dos anteriores. A cada elemento de esta sucesión se le llama número de Fibonacci. Esta sucesión fue descrita en Europa por Leonardo de Pisa, matemático italiano del siglo XIII también conocido como Fibonacci. Tiene numerosas aplicaciones en ciencias de la computación, matemáticas y teoría de juegos.

(...)

El número aureo o de oro (también llamado número dorado, sección áurea, razón áurea, razón dorada, media áurea, proporción áurea y divina proporción) representado por la letra griega φ (fi) (en honor al escultor griego Fidias), es el número irracional:
Se trata de un
número algebraico que posee muchas propiedades interesantes y que fue descubierto en la antigüedad, no como “unidad” sino como relación o proporción. Esta proporción se encuentra tanto en algunas figuras geométricas como en la naturaleza en elementos tales como caracolas, nervaduras de las hojas de algunos árboles, el grosor de las ramas, etc.
Así mismo, se atribuye un carácter estético especial a los objetos que siguen la razón áurea, así como una importancia
mística. A lo largo de la historia, se le ha atribuido importancia en diversas obras de arquitectura y otras artes, aunque algunos de estos casos han sido objetables para las matemáticas y la arqueología.

SCRIPTURA ET CAETERA



Belisle es presenta, clara, concisa, senzilla...
En un format poc tradicional però alhora fortament arrelada als orígens...

Comença l'aventura.


Belisle se nos presenta clara, concisa, sencilla...
En un formato tradicional a la vez que fuertemente arrelada a los orígenes...

Empieza la aventura.


REDACTAR


Diumenge...

Finalment em toca posar fil a l'agulla i començar la redacció "definitiva" del treball que he d'enviar aquest vespre.

Piles de notes s'amunteguen damunt la meva taula i no sé per on començar...

Potser per la introducció?

De seguida tornaré a aser aquí despullant Belisle.


Domingo...

Finalmente me toca poner-me manos a la obra y emepzar la redacción "definitiva" del trabajo que tengo que enviar esta noche.

Montones de notas se amontonan encima de mi escritorio y no sé por dónde empezar...

¿Quizá por la introducción?

Enseguida volveré por aquí desnudando a Belisle...

dissabte, 12 de juliol del 2008

+ TROBALLES/ENCUENTROS


Una "Mémoire de recherche" de Pierre Chagny, Anne Lejeune, Marie Lissart i Cécile Tardy (Repérage et sélection de sites de littérature contemporaine par une bibliothèque universitaire de lettres et sciences humaines ) per als estudis de "Diplôme de conservateur de bibliothèque", es planteja, com hem anat fent al llarg del curs d'especialització, sobre la dificultat de classificar la literatura digital, sobre el seu interès...


Un document, des d'una òptica diferent, però que no deixa de ser interessant:


(...) La littérature qu'offrent les sites internet semble se caractériser par un double mouvement : le texte cesse d'en être l'unique composante, il se mêle à d'autres modes d'expression tels que l'image et le son pour former des oeuvres à la frontière entre « littérature » et « art » ; le parcours de lecture cesse d.être purement linéaire et se complexifie grâce aux liens hypertextuels. Ainsi, la nouveauté tient à la fois aux éléments qui composent l.objet littéraire (il ne s.agit plus des seuls mots) et à leur organisation (on progresse dans la lecture non plus en tournant des pages et donc en suivant un itinéraire préalablement défini, mais en cliquant sur un des liens qui parsèment la page d.écran).

Cependant, toutes les oeuvres littéraires rencontrées sur l’internet ne présentent pas la même combinaison entre ces deux vecteurs d.innovation formelle. En effet, quand certains artistes réutilisent sans beaucoup les transformer les codes de la littérature sur papier, d.autres s.éloignent plus radicalement du texte pur et témoignent d.une recherche technique et formelle qui vise à s.affranchir de ses limites. Quand les premiers semblent utiliser l’internet essentiellement comme un moyen de publication et de diffusion, les seconds le conçoivent également comme un véritable outil de création.
Il est donc possible de dégager des différences entre les sites et les oe
uvres en utilisant le critère de l.éloignement progressif du texte sur papier, et en établissant une typologie qui évolue vers une plus grande autonomisation de l'oe
uvre par rapport à la littérature traditionnelle : une telle démarche chercherait donc à identifier les innovations formelles que permet la création sur l’internet, sans s.arrêter aux typologies traditionnelles que sont les types de textes (narratif, descriptif, explicatif, argumentatif, poétique) ou les genres littéraires (roman, théâtre, poésie, essai, autobiographie, conte.). En effet, les critères de classification traditionnels ne semblent pas forcément pertinents pour la littérature sur l’internet : en parcourant la toile, nous avons essentiellement trouvé des poèmes et des récits fictifs ou autobiographiques. Les sites portails que sont Fabula, Labyrinthe ou Zazieweb fondent également leur classification sur ces catégories, qui sont celles que la création littéraire sur l’internet paraît explorer en priorité.
Cependant, puisque les genres que sont le récit et la poésie semblent continuer à désigner, sur l’internet comme sur papier, des formes d.expression artistique clairement identifiables, il peut être
intéressant et pertinent de croiser ces catégories avec les critères formels propres à l.e-criture (autonomisation progressive vis-à-vis de l.écriture sur papier). L.apparition d.une expression littéraire irréductible à l.édition sur papier concerne la poésie et le récit, et nous retrouverons l’un et l’autre dans la typologie que nous avons dégagée. (...)


Typologie (...)
2.1. La littérature « traditionnelle » publiée sur l’internet (...)
2.2. La littérature hypertextuelle

2.2.1 Définition
Une oeuvre hypertextuelle est « un ensemble constitué de documents non hiérarchisés reliés entre eux par des liens que le lecteur peut activer et qui permettent un accès rapide à chacun des éléments constitutifs de l'ensemble ». Il ne faut pas la confondre avec la littérature interactive, car elle n.implique pas un acte d.écriture de la part du lecteur. Certes, celui-ci dispose d.une plus grande liberté de lecture que dans une fiction traditionnelle, dans la mesure où il choisit les liens sur lesquels il clique, et participe en ce sens au développement de l.intrigue. Toutefois, s.il a bien un rôle d.explorateur, c.est dans un « hyperespace » déjà rédigé. (...)

2.2.2 L’hypertexte générateur de possibilités narratives circonscrites
(...)La figure du labyrinthe est au centre du récit sur l’internet, et il est symptomatique que le site portail de Christine Genin porte ce nom. La lecture-navigation s.opère grâce aux liens hypertextuels qui structurent le récit et en font l.originalité. Apparitions inquiétantes se compose de textes courts semés de mots qui, par un clic de souris, renvoient à un autre texte, à un autre développement du récit. Selon le lien que l.on choisit, on se trouve projeté dans telle ou telle situation et l.on suit tel personnage plutôt que tel autre. L.histoire se décline donc différemment selon le parcours de lecture que l.on se crée, et l.intrigue déploie des variantes au gré des liens hypertextuels, selon une arborescence qui n.est pas donnée a priori au lecteur. Le récit cesse d.être linéaire et se rapproche de « réseaux de textes qui s.imbriquent les uns dans les autres », selon la définition qu.Anne-Cécile Brandenbourger donne elle-même de son travail. L.auteur parle en ces termes de son écriture : « Je crois qu.au fil des jours, mon travail hypertextuel a rendu mon écriture de plus en plus intuitive. Plus « intérieure » aussi peut-être, plus proche des associations d.idées et des mouvements désordonnés qui caractérisent la pensée lorsqu.elle se laisse aller à la rêverie. Cela s.explique par la nature de la navigation hypertextuelle, le fait que presque chaque mot qu.on écrit peut être un lien, une porte qui s.ouvre sur une histoire. » Ainsi, l.intrigue peut se déployer indéfiniment et rebondir sans cesse, et n.oblige pas l.écrivain à privilégier telle piste, tel personnage au détriment de tel autre. L.hypertexte rend possible la construction en arborescence, en réseau, et isole les fragments narratifs. La présentation d.un personnage peut, selon les clics que le lecteur privilégie, intervenir au début du récit, plus loin dans la lecture, ou ne jamais venir à sa connaissance.

2.2.3 L’hypertexte générateur de commentaires
Un autre usage du lien hypertextuel est de juxtaposer les textes et les points de vue.
Ainsi, dans Edward Amiga de Fred Romano, les liens hypertexte ouvrent de petites fenêtres qui ne masquent que partiellement le récit (qui, lui, est linéaire) pour apporter des commentaires souvent ironiques ou drôles : réflexions du personnage ou de sa fille. La fenêtre est toujours liée à une focalisation interne, alors que le texte principal est écrit en focalisation zéro. (...)

2.3. La littérature interactive
2.3.1 Textes narratifs
La littérature interactive, qui est aussi le plus souvent hypertextuelle, se distingue pourtant de cette dernière par la place qu.elle accorde au lecteur. À proprement parler d.ailleurs, il n.y a plus ni lecteur ni auteur dans une fiction interactive, car ces deux catégories relèvent d.une logique dépassée par l.interactivité. Certains ont proposé de parler de « lectacteur » pour désigner ce nouveau type de lecteur.acteur qui contribue à l.écriture de l'oeuvre. Toutefois, le « lectacteur » peut avoir une place plus ou moins importante dans la création. (...)

2.3.2 Textes poétiques (...)


2.4. La littérature cinétique ou animée
Cette forme de littérature électronique prend surtout la forme de poèmes ou de courts textes poétiques qui se déploient concurremment dans l.espace et dans le temps. Ils tiennent du calligramme et leur charme repose pour une part non négligeable sur leur mise en page, sur le graphisme adopté et les éventuelles illustrations qui se promènent sur l.écran. Dans les meilleurs cas, cette mise en forme sert le sens du texte et y ajoute une dimension insoupçonnée.
Xavier Malbreil s.est essayé plusieurs fois à cet exercice, notamment dans Dix poèmes en quatre dimensions, qui aborde le débat du Cratyle de Platon : les mots sont-ils formés de l.essence des choses ou sont-ils pure convention ? Le mélange de textes, graphismes et images en langage HTML permet de donner vie aux mots et d.explorer, au sens propre, le texte : différents clics font progresser les animations tandis qu.en haut à gauche de chaque page, un autre lien donne sur le poème suivant. Ainsi, le texte Quand les mots ne faisaient qu.un avec le vent est mis en mouvement dans une animation qui évoque le passage du vent et les mots sont comme des feuilles ballottées de haut en bas de l.écran.
« Pour les enfants (et les raffinés) », comme le dit si bien le site, le
Club des poètes, propose l.Arbre à poèmes, mélange de poèmes anciens et nouveaux mis en espace et en mouvement. (...). Certains auteurs ont mis l.animation au coeur de leur écriture. Marie Belisle, sur son site Scriptura, anime toute sa poésie. Dans les poèmes Alter ego, le texte s'écrit comme un miroir. Il emprunte tout d.abord une forme linéaire classique, mais au fur et à mesure que l.on passe le curseur de la souris sur les mots, ceux-ci se modifient, et un autre texte s.écrit ainsi. Chaque mot, chaque ligne du premier texte trouve son alter ego dans le second, les deux textes étant jumelés. Les textes Lames suivent le même principe. Leur thématique est violente et désespérée. Un clic met en .uvre le logiciel qui agit comme un couteau lacérant le texte. Il ne reste alors que quelques mots ensanglantés qui se replacent pour former encore quelques lignes, comme un dernier cri de désespoir. La cinétique et l.animation jouent ici un rôle artistique indéniable, car elles ont valeur de symbole des émotions de l.auteur, qu.elles manifestent dans le texte. Cependant, l..uvre ne peut pas être considérée stricto sensu comme interactive, car tout le cheminement est prévu par Marie Belisle.
(...)

2.5. La littérature générative (...)
2.5.1 Qu.est-ce que la génération de textes ? (...)
2.5.2 Les textes générés (...)
Les générateurs de textes se présentent sous deux formes : soit la structure est apparente et c.est au lecteur d.opérer son choix parmi plusieurs possibilités afin de créer un nouvel énoncé, soit il suffit d.un clic pour générer automatiquement des textes aléatoires. (...)

2.6. À la frontière du net.art
À mesure que s.enrichit le format numérique, apparaissent de plus en plus de possibilités de combiner textes, images fixes ou mouvantes et sons. Certaines créations ne relèvent plus vraiment ni de la littérature, ni des arts plastiques. Un huitième art est peut-être en train de voir le jour sur l.internet, et plusieurs sites de littérature électronique ouvrent une fenêtre sur ces oeuvres hybrides, comme le fait le site E-critures.(...)

Il devient difficile, et peut-être stérile, de délimiter des lignes de partage fixe entre lettres et arts plastiques.

*Pierre CHAGNY, Anne LEJEUNE, Marie LISSART, Cécile TARDY Mémoire de recherche 2004
Repérage et sélection de sites de littérature contemporaine par une bibliothèque universitaire de lettres et sciences humaines
http://www.enssib.fr/bibliotheque-numerique/document-1001

BUSCAN(DO) INFORMACIÓ(N)




Cerco per la xarxa informació de Marie Belisle i de la seva obra... incapaç, d'alguna manera, de remetre'm només al text sense referències... i a "Veille planétaire d'art en réseau" trobo una breu opinió de Yannick Gelinas


Yannick.Gelinas. Selection:

SCRIPTURA et CAETERA / Marie Bélisle

Un vent de fraîcheur sur la toile!
C’est avec grand plaisir que je présente le travail de MARIE BÉLISLE, une artiste de la littérature interactive de talent. Sa grande poésie, sa rigueur intellectuelle et sa démarche de recherche font de son site non seulement un essai audacieux sur la littérature interactive, mais une œuvre qui ouvre la voie dans le développement de ce nouvel art qu’est la web-poésie. Son site SCRIPTURA et CAETERA fut une révélation pour moi.

SCRIPTURA et CAETERA explore différentes avenues de l’interactivité au sein du texte poétique. Il permet de revisiter des textes et d’en modifier le sens en jouant avec les mots grâce à l’interactivité. L’intérêt du site réside aussi dans cet aspect ludique que l’auteur ajoute au sérieux de sa démarche.

L’artiste explore les possibilités de renouvellement de sens du texte par des modifications graphiques opérées sur les mots par les internautes. Marie Belisle joue avec différentes figures de rhétorique qu’elle emprunte parfois aux scientifiques tel que Leonardo Fibonacci (mathématicien italien du Moyen-Âge) ou Pythagore et son célèbre théorème. Elle opère sur les textes les modifications issues des figures de composition poétiques telles qu’explorées par les dadaïstes au début du siècle. Alors que Tristan Tzara utilisait des découpures de journaux, une lame et de la colle, Bélisle utilise le multimédia et l’interactivité pour enrichir cette démarche.
Elle explore avec succès le texte réversible qui offre plusieurs niveaux de lecture, le texte spirale où les mots naissent graphiquement des autres mots afin de modifier le sens de la phrase, le texte découpable, où une lame vient graphiquement couper quelques mots du texte afin de créer un nouveau texte qui émerge du premier. Dans certaines section du site, Marie Bélisle collabore avec bonheur avec d’autres artistes tel que André Du Bois ou Michel Savard, qui se prêtent au jeu de la nouvelle poésie que façonne SCRIPTURA et CAETERA.

Cette exploration va bien au-delà d’une expérimentation esthétique ou technique, bien que la réalisation en soit fort réussie dans un style épuré, simple et clair. Les multiplication de sens du texte permettent une modulation des perceptions et des avenues du récit qui s’avèrent fort stimulantes. De plus, SCRIPTURA et CAETERA est un vrai plaisir pour l’œil dans son dépouillement et sa poésie visuelle. Il faut souligner l’efficacité de ce site dans sa navigation aisée où la communication, voire même l’information qu’on y trouve en parallèle des explorations artistiques, se fait toujours de manière intégrée et harmonieuse.

Biographie de MARIE BÉLISLE:
MARIE BÉLISLE habite à Montréal et travaille comme conceptrice-rédactrice. Elle a publié des textes de création et de critique dans plusieurs revues et périodiques. Elle touche également aux arts visuels et poursuit des recherches reliées à la production littéraire informatisée. Trois recueils de ses textes ont été publiés aux éditions du Noroît : Noces (1983), Nous passions (1986) et Chroniques analogiques (1989).

À PILE OU FACE/ CARA O CREU



Finalment l'atzar ha decidit: Belisle ens espera!


divendres, 11 de juliol del 2008

MALBREIL o BELISLE... that is the question


No em decideixo...


Em sento com els antics "descobridors" de terres verges havent-se de decantar per una o altra ruta d'exploració partint de quatre nocions bàsiques.


Em resigno a no trobar un/a Larsen francòfon/a i, ara, la meva tripulació (neurones i demés) espera que em decanti entre una de les dues illes que em semblen més atractives: tirar cap a les platges de Belisle o cap els frondosos boscos de Malbreil?

Belisle, ordenada, concisa i potser excessivament explícita, és elegant alhora que sembla amagar interessants misteris enmig de les seves cales (Alter Ego, Figures, Lames, Silences, Versants).


Malbreil, força més polifacètic, és ple de terrenys massa rígids tot i que presenta un parell de paratges idílics (Formes libres flottant sur les ondes, 10 poèmes en 4 dimensions).


No deixo de pensar, abans de decidir-me, en les seves possibilitats de "transposició, en com podrien traduir-se els incomptables paisatges poètics, en quins serien més interessants per dificultosos, així com l'explorador que busca una gran fita i no una ruta senzilla...


Com s'ho van fer Colom o Magallanes? Com van aconseguir decidir-se en cercar el seu destí en una o altra latitud?


És, potser, una qüestió d'atzar?

dimecres, 9 de juliol del 2008

FRUSTRACIÓ(N)


Com la majoria dels meus companys de l'especialització, vaig quedar encantada amb el poema "I'm Simply Saying" de Deena Larsen, per la seva plasticitat, per les múltiples opcions interpretatives, per la seva càrrega semiòtica, pels incomptables jocs de paraules que en feien plantejar les dificultats de traducció... perquè obria, en definitiva, un ventall d'estudi desconegut per nosaltres però alhora molt interessant.






"Faith", de Robert Kendall, també em va fascinar i va ser aleshores quan vaig decidir-me per analitzar una obra de caire més aviat poètic tot i que en una altra llengua (a causa de certes dificultats lingüístiques).

Els meus estris de navegació (Bootz, principalment), els meus coneixements previs i la idea de, en un futur treball, intentar una traducció d'una poesia digital de la mateixa manera que s'havia provat de fer amb "Simply..." (al respecte veure el següent blog), m'han encaminat cap a la recerca d'un poema digital en llengua francesa.

Quina ha estat la meva decepció, però, en adonar-me que aquella terra fèrtil (la de la poesia digital en francès) no ho és tant com em pensava (o no tant com la poesia digital en anglès, en tot cas) i que els poemes que podrien oferir més gran joc a l'hora de ser comentats, o no es troben a la xarxa (penso en "Les très riches heures de l'ordinateur nº__" de Tibor Papp - cf. Bootz) o són directament inexistents.

Preguntar-se el motiu pel qual en la poesia digital en francès no tenim a l'abast produccions de l'estil de Larsen o Kendall, seria, molt probablement, material per a un nou treball però, com abordar la meva aventura present? A quina part de l'illa fondejar per trobar una obra que m'apassioni i es deixi exprimir suficientment com per esdevenir el centre del meu treball?

Aquest vespre, la sensació que m'empara és la de la frustració...

DECIDIR LA RUTA



Les paraules de Bootz no sols m’ofereixen el recolzament que necessitava per avançar en el terreny de la literatura digital, sinó que, a més, esdevenen la brúixola per cercar la meva illa deserta, l’obra de literatura digital que faré meva durant algun temps, per despullar-la, desmuntar-la i remuntar-la fins a la sacietat, per trobar-ne tots els misteris i tots els secrets...

Si Bootz es converteix en brúixola, el recorregut històric d’Alain Vuillemin per la tradició literària digital francesa esdevé el meu quadrant de navegació i junts m’apropen a un horitzó, el de la poesia digital animada francòfona, una terra desconeguda però que se’m presenta agradable i fèrtil, plena de promeses...

Em preparo per ancorar.

*BOOTZ, Philippe. Les basiques: littérature numérique.
© Leonardo/Olats & Philippe Bootz, desembre 2006
http://www.olats.org/livresetudes/basiques/litteraturenumerique/basiquesLN.php
*VUILLEMIN, Alain.
2003
Poésie et Informatique I :Historique
http://www.uottawa.ca/academic/arts/astrolabe/articles/art0024.htm
Poésie et Informatique II : Approches
http://www.uottawa.ca/academic/arts/astrolabe/articles/art0025.htm
Poésie et Informatique III : Dénominations
http://www.uottawa.ca/academic/arts/astrolabe/articles/art0043.htm
Poésie et Informatique IV : Bilan
http://www.uottawa.ca/academic/arts/astrolabe/articles/art0047.htm
Poésie et Informatique, les approches critiques
http://www.sitec.fr/users/akenatondocks/DOCKS-datas_f/forums_f/theory_f/VILLEMIN_f/vuillemin.html

...




Perduda per la xarxa
Perdida por la red
Perdue dans le réseau

PHILIPPE BOOTZ



Philippe Bootz, en el seu excel·lent article "Les basiques: la littérature numérique", pretén ajudar el seu lector a situar-se mínimament en la inmensitat de la creació literaria digital.


D'una banda, exposa un recorregut històric que ens permet de veure la "natural" evolució d'algunes formes cap al fet digital (deixant molt clar, sempre, que la literatura digital no és, sota cap concepte, literatura tradicional digitalitzada sinó literatura pensada per a ser llegida en un format digital) i, de l'altra, estableix un interessant panorama classificador de les obres digitals.



Així, fa una clara distinció de les obres segons el context de lectura (obres de lectura pública o privada), segons el mode de creació (obres programades o no programades -les que necessiten una programació explícita) i també sobre la seva "focalització":


On peut classer les œuvres en deux grands ensembles. Le premier comprend celles qui mettent en exergue la lecture du texte à l’écran, le second insiste davantage sur le rôle de l’ensemble du dispositif de communication.


El segon grup, que parteix de la importància del dispositiu de comunicació, englobaria les instal·lacions, les obres més o menys col·lectives i, en general, les obres centrades en el rol del programa.
El primer grup es podria subdividir, d’alguna manera, en els gèneres literaris tradicionals podent-se combinar, a més a més, amb tres “nous” gèneres o, en tot cas, amb tres noves particularitats de la textualitat electrònica: l’hipertext, la literatura generativa i la poesia animada.


En principi, com diu Bootz, tota obra digital participa, en certa mesura, d'aquestes tres característiques:



Les trois genres (génération, hypertexte et poésie animée) sont complémentaires et insistent chacun sur un des aspects de l’œuvre littéraire numérique : elle est programmée et algorithmique (générateur), expressive et
sensible (animée) et s’inscrit dans un dispositif structurel et technique (hypertexte) numérique. Toute œuvre littéraire numérique, aujourd’hui, a donc tendance à être hypertextuelle, génératrice et animée.


Ara bé, segons la preeminència d'un o altre factor ens trobarem amb obres que es centraran en la modificació de les relacions entre l'autor i el "seu" text (la hipertextualitat/fragmentació i la generativitat/metaescriptura) o amb obres que incidiran de manera més explícita en la nova relació que es crea entre el lector i l'obra (poesia animada) si bé és evident que les relacions autor/obra/lector sempre es veuen modificades en la literatura digital respecte a la literatura tradicional.


*BOOTZ, Philippe. Les basiques: littérature numérique.
© Leonardo/Olats & Philippe Bootz, desembre 2006
http://www.olats.org/livresetudes/basiques/litteraturenumerique/basiquesLN.php

ESCARAMUZA/ESCARMOUCHE



Després de mesos de navegar per la xarxa i preguntar-nos, sense descans, què és la literatura digital (una pregunta que, per sort, continua amb un gran interrogant), els alumnes de l’especialitat de “Literatura Digital/Les textualitats electròniques”, hem estat convidats a fer l’anàlisi d’una obra digital com a treball final.

Aquesta proposta, que a priori pot semblar força senzilla, ens aboca, al meu entendre, a un terreny pantanós i de difícil sortida...

Com escollir (bé) una obra de literatura digital si encara no he acabat de decidir-me sobre el què és literatura digital? (Si amb prou feines tenia decidit què era literatura “a seques”!!!)

Un cop escollida l’obra amb més o menys convenciment: Què en dic? Com ho dic? Puc partir de manuals tradicionals o han quedat totalment obsolets? On és el gènere? On és l’autor? On és la literarietat?

...

Finalment, recorro a Philippe Bootz que m’ajuda a marcar certs límits en les meves incerteses, posant llistons damunt del fang per ajudar-me a avançar, tremolosament, però sense enfonsar-me.

dimarts, 8 de juliol del 2008

INTENCION(E)S


Aquest blog és, he de confessar-ho, un experiment.
Este blog es, tengo que confesarlo, un experimento.
Ce blog est, je dois l'avouer, une expérimentation.


Un experiment quant al format de treball, que pretén fer ús (bon ús?, em pregunto) d'una plataforma tradicionalment poc acadèmica (si és que ha tingut temps de ser, en algun sentit, tradicional).
Un experimento por cuanto al formato que pretende hacer uso (¿buen uso?) de una plataforma tradicionalmente poco académica (si es que se puede considerar que los blogs tienen "tradición" alguna).
Une expérimentation quant à la forme du travail qui prétend (ab)user d'une plate-forme traditionnellement peu académique, si est-ce que l'on se permet de considérer que les blogs on, déjà, une certaine tradition.


Un experiment perquè aquest treball del qual vol ser el suport és, en ell mateix, una provatura, un apropament probablement maldestre, des de la inexperiència, des de l'aventura, a la poesia digital...
Un experimento porque el trabajo del que quiere erigirse en soporte es, él mismo, una probatura, un torpe acercamiento, desde la inexperiencia, a la poesía digital...
Une expérimentation parce que le travail dont ce blog en est le support est, en soi-même, un épreuve, un rapprochement probablement maladroit à la poésie numérique qui part de l'inéxperience et de l'aventure...


Què en sortirà? No ho sé pas... en tot cas us convido a ser espectadors de les meves angoixes, dels meus dubtes, de les meves incerteses i, si s'escau, dels resultats obtinguts.
¿Qué saldrá de todo ello? Ni idea... en cualquier caso os invito a ser espectadores de mis angustias, de mis dudas e incertidumbres i, llegado el caso, de los resultados obtenidos.
¿Ça va finir en quoi? Je n'en sais rien...en tout cas, je vous invite à être les spectateurs de mes angoissses, de mes doutes et incertitudes et, le cas échéant, des résultats obtenus.



ALEA IACTA EST.

ENLLAÇOS/ENLACES/LIENS



Hola a tots,

Els enllaços que podeu trobar a l'esquerra del blog són, d'alguna manera, una bibliografia extensa (més o menys implícita) del treball.

Alguns articles o obres es troben en les pàgines mencionades (ja quedaran citats en el seu moment), d'altres, tot i que no quedaran reflectits en el treball, no he pogut deixar de posar-los perquè m'han ajudat en aquesta particular recerca i descoberta dels meandres de la poesia digital... un recerca que no ha acabat encara, una aventura que acabo de començar...

Hola a todos,

Los enlaces que podéis encontrar referenciados en el blog son, en cierto modo, una bibliografía (más o menos explícita) del trabajo.

Algunos artículos u obras se van a encontrar citados en el mismo, otros, aunque no quedarán directamente reflejados, no he podido dejar de añadirlos porque me han ayudado (y lo están haciendo) en mi particular búsqueda y descubierta de los meandros de la poesía digital... una búsqueda que aún no ha cesado, una aventura que acabo de empezar...


Bonjour à tout le monde!

Les liens que vous pourrez trouver à gauche ce sont une espèce de bibliographie élargie (plus ou moins implicite) du dossier.

Certains des articles ou oeuvres se reflètent parmi les pages du travail, d’autres, qui n’ont pas aidé directement à sa construction, j’ai dû les incorporer parce qu’ils m’ont aidé, tous, à ma particulière recherche des méandres de la poésie numérique… un quête qui n’est pas du tout finie, une aventure qui n’a fait que commencer…