dilluns, 19 de desembre del 2011

FEINA FETA


emoció
[emoción (castellà), emotion (anglès)]

[psic] Procés i estat afectiu que revelen tant una manera subjectiva d'afrontar la realitat com un contingut de consciència determinat.
El qual contingut es caracteritza per un estat que oscil·la entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l'objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l'atracció i la fugida. L'emoció comporta reaccions fisiològiques; el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit. La natura de l'emoció i el sentit de les repercussions que se'n deriven continuen sotmesos, malgrat els estudis que n'han estat fets, a explicacions hipotètiques. Així, hom interpreta les modificacions que en l'adaptació a la realitat comporta l'emoció com a fruit d'una inadaptació o com a expressió primitiva d'adaptació. Cal fer esment de Jean-Paul Sartre, per a qui l'emoció brolla d'una actitud màgica davant el món, la qual pretén de conjurar perills i dificultats de la vida mitjançant la reacció emotiva. Aquesta reacció, d'altra banda, pot ésser sobtada i breu, i hom en diu xoc emocional, o bé progressiva i estable, i hom l'anomena sentiment. Quan una emoció brusca es prolonga més que d'habitud pot repercutir àdhuc permanentment en l'estat físic de l'individu.




dissabte, 19 de novembre del 2011

A PUNT DE SORTIR!!!

LES AVENTURES DE LA LALA estan a l'última fase de producció... D'aquí molt i molt poquet ja us podré presentar la criatura...


Fins molt aviat!

divendres, 1 de juliol del 2011

TEAMWORK 2.0

Teamwork 2 0
View more presentations from Berta Rubio Faus




BREU ESQUEMA SOBRE UNA EXPERIÈNCIA DIDÀCTICA ONLINE: Una traducció col·laborativa bilingüe en xarxa.


Una petita mostra de com es pot dur exitosament a terme l'aprenentatge cooperatiu gràcies a les TIC.


DE TOTHOM SÓN CONEGUTS ELS DIFERENTS BENEFICIS DEL TREBALL EN EQUIP


PERÒ


la meva discreta experiència com a docent i extensa experiència com a estudiant em mostren que el treball en grup no sempre és un èxit en un context tradicional (dut a terme a l'aula o a casa).


Les TIC són una solució, en gran mesura, per moltes de les problemàtiques del treball en grup "tradicional".


EL CAS PRÀCTIC SOBRE LA TRADUCCIÓ DEL POEMA "I'm simply saying", n'és un clar exemple: APRENENTATGE COOPERATIU AL 100%!!




Es pot dur a terme des de moltes plataformes i amb molts formats, i no només per traduccions o comentaris de text, sinó per gairebé qualsevol assignatura (uns formats són més convenients que altres segons l'exercici)... PROBABLEMENT ENS ACOSTEM A L'EDUCACIÓ DEL FUTUR.

dissabte, 30 d’abril del 2011

AIXÒ VA PRENENT FORMA!!!!!!!!!!

      

Això va prenent forma!!!!




Neix GALIPETTES DIGITALS, la plataforma on aniré penjant els meus petits experiments literari-digitals.

Petits poemes i aventures digitals per a totes les edats!

dimarts, 8 de febrer del 2011

VA D'OCELLS...



Seguim la recerca de petits poemes que parlin d'ocells, per a poder jugar amb ells...



LES HIBOUX
Ce sont les mères des hiboux
Qui désirent chercher les poux
De leurs enfants, leurs petits choux,
En les tenant sur les genoux.
Leurs yeux d'or valent des bijoux
Leur bec est dur comme cailloux,
Ils sont doux comme des joujoux,
Mais aux hiboux point de genoux!
Robert Desnos

L'IBIS
Un ibis avait un bec
Comme le sabre d'un cheik.

Aussi, notre volatile,
Au mépris des crocodiles,
Becquetait, becquetait-il
Des serpents le long du Nil,

Becqueta, becqueta tant
Qu'il mourrut en becquetant.
Dans le ventre de l'ibis,
On trouva deux tournevis,
Deux tubes de dentifrice,
Deux épingles à nourrice,
Deux étoiles de police,
Et deux balles de tennis.
Un ibis avait un bec
Comme le sabre d'un cheik.
Puisqu'il trouvait fabuleux,
De becqueter tout par deux,
De Port-Saïd à Tunis,
On l'appelait l'ibis bis.
Pierre Coran

LES OISEAUX
Les oiseaux
Quand ils chantent
Ce sont des gazouillis.

Quand ils dansent
Ce sont des tangouillis.

Quand ils bâtissent
Ce sont des nidouillis.

Quand ils barbotent
Ce sont des patouillis.

Quand ils ont peur
Ce sont des matouillis

Quand ils ont faim
Ce sont des granouillis

Mais quand ils aiment
Les oiseaux
Ce sont des bisouillis.
Joël Sadeler


* * * * * * * * * *

Le bestiaire de GUILLAUME APOLLINAIRE:


La colombe 
Colombe, l'amour et l'esprit 
Qui engendrâtes Jésus-Christ, 
Comme vous j'aime une Marie.
Qu'avec elle je me marie. 

Le paon 
En faisant la roue, cet oiseau,
Dont le pennage traîne à terre,
Apparaît encore plus beau,
Mais se découvre le derrière. 

Le hibou 
Mon pauvre coeur est un hibou 
Qu'on cloue, qu'on décloue, qu'on recloue. 
De sang, d'ardeur, il est à bout. 
Tous ceux qui m'aiment, je les loue. 



Ibis 
Oui, j'irai dans l'ombre terreuse 
Ô mort certaine, ainsi soit-il! 
Latin mortel, parole affreuse, 
Ibis, oiseau des bords du Nil. 


dilluns, 7 de febrer del 2011

LES ESTACIONS... primer experiment digital (temporalment resolt)

Les podeu navegar a:

Quina pila de coses que canviaria, ara que me les miro... els ritmes, les cadències...
Però no en renego.

ESTACIONS són quatre petits poemes digitals que juguen amb el llenguatge, i els colors i la simbologia de les quatres estacions de l'any. 

Un petitíssim experiment, una prova... que, sens dubte, m'ha animat i m'anima a seguir pel camí de les textualitats electròniques.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Vol d'ocells... buscant poemes

Comença la recerca de poemes que parlin d'ocells... qualsevol recomanació serà benvinguda.


De moment, hem trobat el llibre VEUS D'OCELLS  de CELDONI FONOLL (Ed. Lynx):



Oroneta
L'oroneta matinera,
sigui estiu o primavera,
per llevar-se el sol no espera,
i refila, refilera,
al fil de la llum primera.
*
Passerell
"Txo-txo-txoc", el passerell
-si és marcenc té el pit vermell-
volant de pla o de gairell
llança al cel un cant molt bell.

I, tot i ser passerell,
mai no ha estat un passerell.
*
Lluer
"Tuit, tuit", al gener
es plany el lluer,
mansoi, cançoner,
tendre i tafaner.
*
Cucut
Gandul, el cucut,
paràsit barrut,
polsa amb lentitud
el seu vell llaüt
minut a minut
com esmaperdut,
sol, eixut, fotut.
*
Pardal
Saltironejant
de bon matí,
dalt de la teulada
xerra el teuladí.

Veu distorsionada
casolà tragí,
"Jau, ja! Jau i gira't!"
proclama sense fi.

No seràs pas tu,
noctàmbul fadrí,
qui la xerrameca
gosi contradir.

Alguns poemes del Bestiari de Pere Quart (Joan Oliver): 

COLOMÍ
L'home voldria tenyir 
les teves ales de sang. 
No et paris, colomí blanc. 
No paris blanc, colomí. 
   

PAPAGAI
Com a l'ombra de seny 
que mostren qualques dames, 
gran mèrit atorguem 
als tres mots que declames. 

I del Bestiari de Josep Carner:

L'ALBATROS 

Ocell amb dits que un guant de pell defensa,  
cos vigorós, bec potent i bon cap,  
navegant de l'espai a bella altura  
damunt la gran estesa de la mar,  
ocell d'incomparable senyoria,  
car sota el cel no en passen de més grans,  
ni hi ha qui voli tan amunt, enlaire  
d'illes, de continents i de penyals! 


De lluny, deia l'albatros  
si no amb la veu, amb son esguard:  
-A mi no em plauen sinó estels i escumes:  
goig que dura, s'atura i es refà.



LA CADERNERA 

Al primer pis hi ha un gos danès,  
malhumorat de viure-hi pres. 


Al segon, un lloro ensopit  
repeteix el que sempre ha dit. 


Al terç, planyívol, feia el gat:  
-Pogués escapar-me al terrat! 


Al quart, de temps ha llogador,  
l'aranya fila en un racó. 


En el quint pis, de sobte, un dia,  
ofert a uns vells patriarcals,  
la cadernera fa alegria,  
gentil remei a tants de mals;  
ja lloro i gat, aranya i gos,  
troben el viure delitós.  


EL COLOM 

-Els coloms, de tan polits,  
cridem menys que les cucales.  
Tenim peuets molt petits  
i el que fa goig són les ales. 


Si em causa desassossec  
la més gentil de la colla,  
li faig una pessigolla  
amb la punteta del bec. 


Segons un plàcid costum,  
gent d'entre mar i muntanya  
van donant tombs a una canya  
perquè volem en la llum. 


Pobres homes vanitosos!  
Jo sé que en els vostres tombs  
és només veient coloms  
que heu après d'ésser amorosos.  
  


EL CUCUT 

El cucut,  
ben mirat, és un perdut;  
vejam, per a quins set sous  
en niu d'altri deixa els ous?  
Un savi us explicarà  
que si el cucut té la idea  
d'ésser lloable qui crea,  
el carrega de covar. 


És sa cua de grandària  
que ultrapassa l'ordinària;  
i ell, dreçat en un relleix,  
tot sentint el Fat que truca  
diu: -Tingués ulls a la nuca  
per a veure, commogut,  
si la cua m'ha crescut!  

 EL FALCÓ 


El falcó de llargues ales,  
quin envestidor cruel!  
tot seguit que veu la presa  
es dispara des del cel. 


Estén tot el seu plomatge  
com en un adéu al cim;  
urpes i bec es convenen  
en el deler de llur crim. 


Bat les ales, mou les urpes  
el tirà de cims llunyers;  
presa que ell hagi topada,  
no la topa ningú més.  
  


LES GAVINES 

-Vivim de tristes deixalles  
i de pesca de peixets;  
podem per la llum i en colles  
enfilar-nos com coets. 


Als que sirguen per la terra  
des d'amunt els dem conhort;  
viatgers en adonant-se'n  
diuen: -Vaja, som a port-. 


Gent de testes acotades,  
presoneres del costum:  
que l'ànima se us enlairi  
per les vies de la llum.  



EL LLORO 

M'he avesat a aaquesta gàbia,  
no mai tímid, no mai cot  
parlo sense cantarella  
i com si sabés de tot. 


He après d'un veí xerraire  
i un tartamut, son amic;  
converso de tota cosa  
com si entengúes el que dic, 


I parlo tan bé, que un dia,  
un miop (un jovencell),  
em féu de sobte: -Dispensi  
em creia que era un ocell-. 


I ja prou de rialleta,  
babaus que rodeu pel món;  
ben cert que aprengué d'un lloro  
l'inventor del gramofon. 



CONVERSA DE MERLES 

Prop de casa, a l'alba,  
o ja en fosquejant,  
les merles conversen,  
conversen cantant. 


No n'entenc la parla,  
que és tota dolçor;  
però sé que és tendra  
i que té raó. 


Per al cant més íntim,  
vaga llum calgué,  
quan comença el dia,  
quan la nit ja ve. 


I el secret perdura,  
tendre i delicat,  
de les amoretes  
i de l'amistat.  
  


LANY DE L'ORENETA 

-En veient caure les fulles,  
a la llum parlo corrents:  
Cel que les tardors ataquen,  
no t'hi tornaries gens? 


Vull el sol un que ens retorni  
les cantades i les flors,  
amb un riure en cada eixida  
i un amor en cada enclòs. 


Em farien massa angúnia  
el boiram, la neu, el glaç,  
la gent sota el fred, gelada  
i amagada fins al nas. 


Vull coets de part de vespre,  
joia nova, cants ardents  
on ressoni, llesta i franca  
la gatzara dels vivents. 


Vull delers i serenates  
i cançons d'enamorats  
i, a la fi d'un raig de lluna,  
els poetes inspirats. 


I tot d'una, a l'aire lliure,  
joia nova i molt de sol,  
o si no, d'una vegada,  
vaig a l'Àfrica d'un vol!  



EL PARDAL 

Ocell alegre i gosat 
de plomatge bru, clapat,  
més xerraire cada dia,  
jamai poruc ni mesell,  
ets dels infants alegria  
i lleu recança del vell. 


Pel passeig, pels carrerons,  
oh tafaner de naixença,  
sempre  ton goig recomença  
i no oblides ni els racons. 


Veus la que el teu cor adora?  
En aquell moment, és clar!,  
seduït ens vol deixar.  
I, a penes et veu volar,  
la branca d'arbre t'enyora. 



EL TORD 

-Só l'ocell gentil i franc  
de llom gris i ventre blanc  
amb clapetes  
ben deixades i fosquetes. 


En el cant no sóc primer;  
dir la veritat no em dol.  
Però diu el rossinyol  
que sóc el segon potser.  
I es plau tant a ma cantera  
l'olivera,  
que em sol dir:  
-Vols olives? De primera:  
canta, noi, i resta ací;  
i en els dies que se'n van,  
fes panxeta i dóna'm cant.  

A SEGUIR BUSCANT...