Hi ha infinitat de maneres d'enfrontar-se a una traducció d'una poesia tot i saber, des de l'inici, que el resultat no serà gairebé mai tan satisfactori (tan "natural", si es vol) com el de l'original...
Podem decantar-nos per una traducció poètica; una traducció que intenti ser una còpia, en la llengua de destí, de l'obra original, una "còpia" quant a la forma, quant a la musicalitat, quant a l'efecte que produeix en el lector... O podem situar-nos en el pol oposat: la subtitulació, que vindria a ser al terreny de la traducció el que el travestisme és a la transexualitat...
D'alguna manera la traducció poètica intenta transformar totalment el poema a una nova llengua, de la mateixa manera que la transexualitat suposa un canvi total, i real, de sexe.
D'altra banda, el fet de decantar-se per una traducció que subtituli el poema original (una traducció que pot ser més o menys reeixida i atractiva però que, en tot cas, és sempre secundària perquè no s'entendria sense la presència de l'obra inicial) ens acostaria al travestisme, una pràctica en què no s'amaga "l'obra original" sinó en la qual aquesta es maquilla, es vesteix superficialment, per adquirir nous sentits i arribar a nous públics...
Davant d'aquesta dicotomia, com encarar la traducció de LA(R)MES de Marie Belisle?
És possible, en tots els casos, intentar un "canvi de sexe" sense veure'ns abocats al fracàs? I is no és així, ¿Quins requisits ha de complir la "subtitulació poètica"? ¿Quines fites ha de marcar-se?
Probablement, per decidir-se cal determinar, primer i de manera molt clara, el motiu pel qual ens posem a traduir l'obra... ¿què pretenem amb la traducció? Emular la forma i l'efecte de l'obra en francès o, senzillament donar algunes pautes al lector que no coneix la llengua d'origen perquè sigui mínimament capaç de descobrir els meandres del poema?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada