Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris APPROCHES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris APPROCHES. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de desembre del 2009

PERMUTACIONS SENSE REPETICIÓ (teoria)


¿Qué son? Permutaciones sin repetición o permutaciones ordinarias de n elementos (de orden n) son los distintos grupos de n elementos distintos que se pueden hacer, de forma que dos grupos se diferencian únicamente en el orden de colocación. Se representa por Pn.


¿Cómo se forman?. Para construir las permutaciones sin repetición de un conjunto de n elementos, tenemos que construir grupos de n elementos sin que se puedan repetir. Se trata entonces de hacer lo mismo que se ha hecho con las variaciones sin repetición de orden n a partir de un conjunto de n elementos.


De un elemento. A = {1}. Únicamente existe una permutación: 1.


De dos elementos. A = {1,2}. V2,2 = 2. Las dos permutaciones son: 12 y 21.
De tres elementos. A = {1,2,3}. V3,3 = 6. Las seis permutaciones son: 123 , 132 , 213 , 231 , 312 y 321.
De cuatro elementos. A = {1,2,3,4}. V4,4 = 24. Las veinticuatro permutaciones son: 1234 , 1243 , 1324 , 1342 , 1423 , 1432 , 2134 , 2143 , 2314 , 2341 , 2413 , 2431 , 3124 , 3142 , 3214 , 3241 , 3412 , 3421 , 4123 , 4132 , 4213 , 4231 , 4312 , 4321.

Y así podemos seguir construyendo permutaciones de cualquier número de elementos.

Però en aquests casos no és important l'ordre... a buscar més teoria...



divendres, 30 d’octubre del 2009

EM MANCA TEMPS...




Manca temps per posar raonadament per escrit tot el que voldria...
De moment, apunto, sense raonar, tot el que no voldria oblidar... ja ho rependrem!

DIMARTS 27 D'OCTUBRE
-Presentació de Laura Borràs
-Notes sobre les lectures de les obres literàries digitals (Alckmar Dos Santos)

-Taula Rodona: Formes de literatura en l'espai digital

*Giovanna di Rosario
>Obres citades:
Hospital Tent (per reprendre idea de Wort-Ton-Drama --> també he d'estudiar la relació amb Nietszche)
We are enemies de Jason Nelson (per llegir has de jugar, no pots manipular i prou // crítica als crítics de la literatura digital que conceben l'obra digital com a obra sense contingut, fàcil, etc.).
Relació personal amb Nelson: m'acullo al primer dret fonamental del lector (Pennac): el dret de deixar de llegir.

>Literatura ergòdica: Giovanna diu que per nosaltres llegir un llibre ja no és ergòdic (sí que ho era quan va aparèixer el llibre -veure vídeo del monjo-, però ara ja no). PER TANT: Podem dir que l'ergodicitat està en l'hàbit lector més que en l'obra? Més que lectura ergòdica no estaríem, doncs, parlant de lectors inexperts que encara no estan familiaritzats amb mitjà? QUE LA LITERATURA DIGITAL SIGUI ERGÒDICA ÉS NOMÉS UNA QÜESTIÓ DE TEMPS?

*Carles Lindín
>Què és literatura digital? Parla del contingut.
Poc importa si la definició que en fem és generica o terminològica. El nom no fa la cosa.
Relació autor-tecnologia.
Digital: en/amb/ per a l'entorn digital.

>El temps és una eina de creació literària (Per a futures intervencions, pensar en la importància del temps en les teories wagnerianes)

>Paral.lelismes entre literatura digital i avantguarda. Els avantguardites també van ser artistes criticats i bandejats.

>La literatura digital: "qualsevol tipus de forma que es pugui/vulgui imagnar".--> obres molt diverses (a relacionar amb la idea de "calaix de sastre")

>Obres comentades: The child / Text Rain / Stuart Moulthrop--> Deep Surface. Al.legoria de la lectura digital. Cal aprendre a nedar. Cal entrenament. Si no saps nedar t'ofegues (METÀFORA DEL "SABER RESPIRAR" DINS D'AQUESTS TEXTOS).

>Els blogs i els whiskis... m'agraden els lapsus linguae.

>Literatura 2.0: Blog, wiki i mashup (ecoliteratura: literatura del reciclatge).

> epímone

DIMECRES 28 D'OCTUBRE
-Els blocs i la literatura (Raffaele Pinto)
> Las nuevas tecnologías ponen en tela de juicio los límites/contornos entre autor-texto-público.

>Cita l'article d'Umberto Eco criticant l'ús dels ordinadors a les escoles. 
L'ús de la màquina és un reton a un estat menys el.laborat respecte l'ús del bolígraf?
 (en relació a l'adquiriment de la psicomotricitat fina --> de fet, com explica Dr. Xavier Botet, es treballa més musculatura i coordinació davant d'un teclat que agafant un bolígraf treballen les dues mans, tots els dits, escriptur indirecta, i.e., la lletra no apareix sota el nostre gest, més músculs en acció... --> reflexionar-hi)

> Reflexionar sobre la literarietat de facebook. Tota presentació d'un mateix és una representació del jo. El meu estat a facebook és literatura... (R. Pinto, L.Borràs...)

-Taula Rodona: Els blocs i la literatura
>Crític que fa el salt al blog.

>Autor fora del circuit editorial que hi entra després d'haver tingut èxit en el circuit blog.
Paradoxa: s'enorgulleix d'estar al marge dels "nepotismes" del mercat editorial i confessa ser un consumidor assidu de llibre digitals, però alhora no abandona el mercat paper perquè bé edita llibres--> reflexionar sobre la seva intervenció.

>Se li critica que fa un discurs decimonònic, romàntic (apel.la a la possibilitat subversiva de la xarxa // discurs llibertari). Considero que és més un problema de forma que de fons. Considero que si hi ha problemes del XIX que segueixen existint, cal seguir lluitant erquè desapareguin, però no ho podem fer amb el mateix discurs del XIX, precisament perquè queda demostrat, per la persistència del problema, que el discurs del XIX no va ser prou eficaç per fer-lo desaparèixer... És un raonament vàlid?

>Referent a alguna intervenció al respecte: PER SABER PENSAR NO CAL SABER DE LLETRA ESCRITA!!! Tornem a Plató i a la seva crítica a l'escriptura.

>Democratització de la creació. És innegable. El circuit internet és més obert, menys interessat econòmicament... s'obren possibilitats infinites als autors amateurs (s'enceta, també, un debat en què critica l'escriptor amateur enfront de l'escriptor professional--> buf, que complicat... no ho comparteixo massa).

>Novel.lista que descobreix els blogs a través d'una crítica blog  una novel.la seva.
Usa i descobreix el blog sense deixar de fer novel.les.
>El blog com a hemeroteca viva

...
MÉS NOTES DE CAMP: Facebook és com diari. Però necessari resumir. Encara pot arribar a ser més literari k bloc. Bloc narrativa / fbook poesia? Estat de facebook ha de ser breu. Més proper a un vers. Bloc permet més extensió. Més narratiu
Bloc és una eina// Pro eina permet modificar/ampliuar continguts.


DE FET HEM D’ESCRIURE PER LA SOCIETAT QUE TENIM, LA LITERATURA S’HA D’ADAPTAR A LA SOCIETAT I NO VICEVERSA.
DE FET, LA LITERATURA SEMPRE S’HA ADAPTAT A LA SOCIETAT I ALS CANALS DE DIFUSIÓ.


LITERATURA MEDIEVAL, PER LLEGIR EN VEU ALTA (VERS, FÓRMULES...), LA LITERATURA ORAL... CLAR QUE LA LITERATURA ACTUAL S’HA D’ADAPTAR AL FORMAT, PERÒ NO ÉS NOMÉS AL FORMAT, ÉS SOBRETOT A LA SOCIETAT: VASOS COMUNICANTS.


El gènere del diari, samplia GRÀCIES AL BLOG, p.e.
PER TANT, LEINA MODIFICA EL CONTINGUT


-Literatura i digitalitat: zones de contacte (Laura Borràs)
> INBETWEENESS

>Quant a la crítica literària--> la crítica apareix quan el text es fixa. Quan cada lectura és diferent no es pot fer crítica (o, en tot cas, s'ha de fer d'una altra manera--> crec que aquí està el QUIZ del tema)

> Obres citades: "La costurera" de C. Wilks, Amor de Clarice de R. Torres  (d'alguna manera Amor de Clarice fa en lite digital el que moltes vegades fa el cinema respecte a la literatura... traslació...també hi ha la idea de sampler, de dj, que manipula fragments que no són seus per fer una obra pròpia... mashups -> buscar la resta

> APRENDRE A VIURE AMB MÉS PREGUNTES QUE RESPOSTES I SER CAPAÇ DE GAUDIR-NE

MÉS NOTES DE CAMP:
Hi ha lectors de literatura oral?
Un invident pot ser lector?
Pensar en THE READER (ella és una lectora?)
El meu veredicte és: SÍ

No només es llegeixen les lletres.
Es llegeix la paraula.
Però també es llegeixen les imatges...

No es llegeix amb els ulls, es llegeix amb el cap, amb la ment.

LLEGIR- LEGERE--> ESCOLLIR, escollir els significats que ens ofereix un text (textum -teixit) i conformar/teixir el sentit mateix d'aquest text des d'una elecció personal, des d'una interpretació...tasca que fa el nostre intel.lecte, no la nostra vista.

-Taula rodona: Com és la literatura digital? Fronteres, connexions i diàlegs.
*Ramon Dachs
*Eugenio Tiselli
*Isaías Herrero

DIJOUS 29 D'OCTUBRE

-Aspectes de poesia digital (Joan Elies Adell i Carles Lindín)

-Taula Rodona: Ensenyament i literatura digital.
*Laura Borràs
>Infoxicació: mestre-guia
>Ensenyar a llegir per fomentar esperit crític, per ensenyar a ser persones.

*Sandra Hurtado

*Oreto Domènech
>De mestra a alumna (virtual) i d'alumna a mestra (com aplicar TIC a Batxillerat).
>El blog com a eina educativa.


*Raffaele Pinto

ERGO>La literatura com a finalitat o com a mitjà?

Ergo>LA LITERATURA COM A FINALITAT I COM A MITJÀ!!! (Ducere et delectare)


-Taula Rodona: Lectures i lectors de literatura digital.
*Rocío Ávila
> Obres: Diari d'una absència de Laura Borràs i Universo Molécula d'Isaías Herrero.
>"He de fer captures de pantalla per llegir-ho tot" --> cal llegir-ho tot?(Bootz--> texte lu), captures de pantalla no es carreguen essència de la lectura digital? En el dia a dia hi ha molts textos (lingüístics i no lingüístics i més o menys subliminals) que no llegim, perquè no veiem... la literatura de la nostra època hauria de ser diferent a la nostra època? Controlem cada vegada menys la nostra vida, perquè hauríem de controlar més la nostra lectura? LIQUACIÓ DE LA REALITAT I DE LA LITERATURA (de l'art --> cada vegada m'agrada menys la paraula literatura) (literatura líquida, música líquida, etc.)

*Jaume Marfany
> Excel.lent lectura de La casa sota el temps d'Isaías Herrero.
Una excel.lent mostra del fet que les obres digitals poden ser d'una complexitat conceptual i filosòfica enorme i del fet que no només els autors professionals poden fer obres excepcionals.

*Luis Rodrigo Castañeda
> Ciberdrama (Façade)
 --> Complicat establir el límit entre el joc i la narrativa (cf. les dues escoles teòriques al respecte).

*Berta Rubio
> Respecte a la difusió de la literatura digital i de com pot arribar al gran públic: la literatura digital és una literatura minoritària (de moment). --> però jo em pregunto, cal que tota la literatura digital sigui minoritària? No tothom llegeix Joyce, tampoc.
No tota la literatura (establerta com a tal) és accesible a tothom...
Si el mestre ha d'ensenyar a llegir, com pot limitar-se a ensenyar a llegir de la manera que ho feia al s. XIX?!
La literatura digital hauria d'arribar a l'escola perquè els alumnes aprenguessin a llegir tots els elements amb els quals conviuen.
Aprendre a llegir imatges, so, lletres... els prepara per tenir l'esperit crític que necessiten al s.XXI! Els prepara, per exemple, per saber com els intenta manipular la publicitat... Ensenyar-los a llegir, només, literatura escrita en paper és, possiblement d'entrada, espantar-los (molts alumnes llegeixen literatura -en blogs, per exemple- però perquè no són conscients d'estar llegint literatura perquè la paraula mateixa els fa por!) i, de sortida, i més important, és ensenyar-los a defensar-se, només, dels textos escrits, els ensenya, només a estar alerta del pamflet però... és lògica aquesta actitud al s. XXI?

Estic d'acord en què la literatura digital (segueixo avorrint cada vegada més aquesta paraula) és actualment minoritària.
Comparteixo, també, la idea que no tota la literatura digital és accessible al gran públic (caldria una preparació molt més gran per llegir Joyce i el 90% de la humanitat no l'ha llegit), de la mateixa manera que no tota la literatura literal (m'agrada com a terme: literatura oral, literatura literal, literatura digital...) tampoc ho és...

Però crec que cal que la literatura digital s'escampi i arribi a més gent, a més llocs... probablement, on caldria que entrés de veritat és a les aules.
Parlar als alumnes amb el seu llenguatge però no en detriment de la qualitat literària.
Parlar als alumnes amb el seu llenguatge, des d'una literatura que incorpora multipicitat d'elements perquè és més propera a la realitat que els envolta.
Parlar als alumnes amb el seu llenguatge perquè aprenguin a emprar-lo correctament, amb criteri, perquè aprenguin a llegir tot el que els envolta... perquè es despertin llegint i llegeixin, fins i tot, quan somiin, perquè llegir és interpretar i no només hem d'interpretar textos lingüístics... ara menys que mai!

DIVENDRES 30 D'OCTUBRE

-Taula Rodona i debat: Literatura digital i mercat. "El futur del llibre: e-books i altres"
*Vicent Partal (Vilaweb)
*Xavier Badosa (badosa.com)
*Damià Gallardo (Laie)
*Javier Celaya (Dosdoce)




dimecres, 21 d’octubre del 2009

Algunes idees sobre WAGNER








Es bien conocida que la gran aportación de Wagner al mundo del Arte fue su lucha por lograr una obra de arte total, global, mediante la unión en el arte dramático de todas las artes individuales: Música, Poesía, Representación (o sea mímica, expresión, danza, actuación, etc…)

Y su creación no estaba orientada a 'su' interés o placer, sino que tenía una clara orientación comunitaria, un arte para elevar las personas.


(...)


El propio Adolphe Appia, un teórico de la escenografía, coincide con Wagner al decir:
"No hay forma alguna en que la solidaridad social pueda ser expresada de manera más perfecta que por medio del arte dramático, sobre todo si vuelve a sus orígenes de realización colectiva de un gran sentimiento patriótico, religioso o simplemente humano".
"El arte dramático del mañana será un acto social en el que cada uno de nosotros participará, y quizás lleguemos, tras un periodo de transición, a unas fiestas majestuosas en las que intervenga todo el pueblo; en las que cada cual exprese y sienta sus emociones, su dolor, su gozo, donde nadie aceptará ya ser un mero espectador pasivo. El autor dramático entonces triunfará!".


Ese era el ideal, el sueño de una nueva humanidad sensible y artística, por el que luchó Wagner. Es lo que llamamos el Arte del Futuro, el Drama Total.


Y por supuesto estaba inspirado en su idea por el Drama Griego, donde el componente 'comunitario' era total, siendo uno de los casos más extraordinarios (¿único tal vez?) de la historia en este aspecto.


(...)


 La Comunidad con un sentido de elevación permitía a la individualidad menos dotada poder tener una visión y contacto con el camino al arte. Es en este sentido que Wagner o Appia propugnan un Arte de Comunidad, como único medio de elevar al conjunto.
(...)


La casi totalidad del pueblo griego asistía en su vida a las Tragedias, hoy en día solo un 3% de la población tiene cierto interés en el Arte sentimental de cierta calidad (datos sobre asistencia a teatros, libros y conciertos de cierta calidad), y aun entre ellos solo una minoría ínfima hace de ese entorno artístico algo importante en su vida. No es que haya empeorado el 'ser humano', lo que ha empeorado brutalmente es el espíritu de la Comunidad como tal, el 'ambiente' global, ese 'estilo' de ser que caracteriza al pueblo, que hoy en día es inexistente y está vendido al individualismo, o sea a la cantidad, y con ella a lo bajo.


Este Arte Total es no solo la más elevada forma de expresión de sentimientos, por tanto de Arte, sino también la más compleja, al estar involucrados diversos medios y artes, que deben aunarse o sincronizarse en una obra global de Unidad.


(...)

El Drama del Futuro tiene diversos componentes, que de forma muy resumida se han cataloga con el nombre de Wort-Ton-Drama (Poesía, Música y Drama, escena o entorno dramático), tomando por ello el nombre de Drama Escénico en tanto no solo se pretende 'componer un drama musical' sino fundamentalmente

Wagner es el creador del primer Drama Escénico posterior al griego, y lo hace de una forma genial y completa. No se olvida de comprender y asumir cada uno de esos elementos. Pero es hijo de su tiempo y como tal depende de los 'medios técnicos' asumibles en su entorno temporal.

En Wagner hay un desequilibrio de medios en su intento de crear la nueva Tragedia. Digamos que hay una Jerarquía de importancia entre los 3 medios básicos del Wort-Ton-Drama (Poesía, Música y conjunto escénico). Wagner se ocupó ampliamente de los 3 temas, sin dejar en absoluto el tercero, el montaje escénico, en el olvido, pero pese a ello es evidente que el trabajo y textos que dedicó a música o textos fue muy superior a sus estudios sobre el tema escénico.

Aun así recordemos que fue Wagner el que reformó radicalmente el Teatro, la Escena, en su creación de Bayreuth, poniendo las bases de una comprensión mucho más dramática de la escena, frente al escenario operístico existente hasta entonces.

La música en Grecia era importante pero sin duda mucho menos que en la obra Wagneriana. La expresión de los sentimientos en Grecia estaba más en la expresión del actor y el texto, no tanto en la música, fuera del canto del Coro.

Pero la intención existía, lo que pasa es que la música en los tiempos griegos era mínima en sus capacidades comparada con la orquesta moderna.

Es evidente que el camino indicado por Wagner, y por los griegos, necesitaría más tiempo, más autores, para desarrollarse y perfeccionarse.

Aun así también esta sobre valoración de la música frente al texto y a la expresión dramática es motivada porque el PUBLICO es operístico, viene de la opera y 've' la música antes de nada, o sea hay un desequilibrio y además una óptica deformada del público normal.

Si el público que asistiera a los dramas wagnerianos fuese el que va a ver teatro sería diferente su percepción y apreciación sobre el texto.

El propio Wagner era consciente de que el aspecto escénico era algo incompleto, pues pese a las indicaciones claras en las partituras que publicaba, comprendía que éstas eran insuficientes para una representación dramática completa y global. Por eso también escribió en algunas de sus obras, de forma posterior e independiente a la publicación y estreno de la obra, ensayos manuscritos sobre 'puesta en escena', donde Wagner estudiaba los métodos de puesta en escena, ensayaba, buscaba llevar la escena a la misma altura de perfección del resto de su obra.

Pero su camino en la 'dramaturgia escénica' era inicial, nunca fue objeto de un estudio definitivo ni de conclusiones rotundas, y estos estudios fueron redactados de forma independiente a la publicación y ejecución de sus partitura con sus indicaciones escénicas básicas incluidas.

Por ello Appia cree que es sobre este desequilibrio en la dramaturgia escénica donde puede 'ser digno de la obra wagneriana y colaborar en su mejora', dado que opina que en realidad el elemento mas débil es esa expresión o dramaturgia escénica. O sea, que donde hacia falta actuar en el futuro para el arte dramático escénico no era sobre la importancia musical ni mejorar su unión con los texto (ambos temas considerados sublimemente realizados e indicados ya en la obra wagneriana), sino en crear una forma de expresión escénica más adecuada para la expresión de sentimientos.

En realidad Appia explica esta posibilidad de mejora sobre la dramaturgia escenográfica en base a la propia ideosincracia del arte 'alemán', recordando además que Wagner era 'el más alemán de los alemanes' según el mismo se consideraba. Para el arte trágico alemán la forma es el resultado, no la meta.

Appia así lo subraya también al decir: "el cultivo del sentido visual, del sentimiento de la forma exterior, se convierte en un factor determinante para la irradiación musical: lo que el poeta ha regalado tan maravillosamente a nuestros oidos, también debe ser capaz de evocarlo ante nuestros ojos, y este último procedimiento solo concierne indirectamente al deseo íntimo de expresión que ha originado el drama".

Vencer pues la dicotomía entre el estado de ánimo necesario para recibir los textos poético-musicales y la contribución realista que exigen nuestros ojos… si esa dicotomía es excesiva, antagónica, el ojo dejará de actuar y el oyente se enfrascará en la hipnósis mística de la música, en ese estado de emociones absorventes de la maravillosa música y canto, un estado etéreo del que H S Chamberlain dice 'incluso puede llegar a creerse que va a aparecer Wagner en persona', un estado de ánimo de goce enriquecedor pero que aleja en parte la conciencia del Drama, de la representación dramática.

Si se pierde el Teatro, el Drama escénico, quizás demos razón a un antiwagneriano tan desagradable como Bertolt Brecht al decir en 'Escritos sobre el Teatro' que la música lleva a veces a un estado hipnótico que provoca una embriaguez que entorpece el espíritu y la lucidez. Si nos alejamos del Drama y olvidamos el por qué y el cómo, la gota de racionabilidad que justifica los sentimientos, hemos vuelto a la música y no a la obra de Arte del Futuro, el Drama escénico.

Casi todos los espectadores son capaces de sentir ese arrebatamiento pasional de la música y el canto, casi todos pueden seguir una obra escénica realista teatralmente concebida. Lo difícil es pues lograr la unión de ambos temas, lograr una dramaturgia escénica capaz de dar racionabilidad pero estando al servicio de la pasión sensible.
 
(...) Los artificios a usar deben partir de una concepción unitaria e inicial en todo el drama, de forma que la obra de arte tenga una unidad de concepción y no esté obligada a incluir orientaciones divergentes de ese objetivo dramático esencial.
 
(...)
 
El problema es comprender como cada medio o artificio debe colaborar con el drama. Y no se trata de buscar soluciones únicas pero si comprender los límites y las condiciones de cada solución posible.
 
(...)
 
Si analizamos cualquier teatro griego veremos que estaban construidos en lugares de hermosa vista, al aire libre, y el escenario era o circular o un anfiteatro limitado por la muralla del escenario. No estaba lleno de objetos, ni se pretendía reflejar allí una visión real del 'lugar' del drama, no había decorados en el sentido actual. El público era parte del escenario, mientras ahora el público es algo infinitamente alejado del escenario (no físicamente sino psíquicamente) porque como decía Wagner "Ya no somos artistas como lo eran los griegos", y al no ser artistas nos sentimos fuera de la obra de arte, no como participes de ella.
 
Por tanto en el drama griego la puesta en escena no era debida a pinturas o esculturas, a objetos o construcciones que pretendan 'dar la ilusión visual' de un lugar concreto y detallado. Para el griego la belleza de su teatro era suficiente para poder encuadrar el drama.
 
Simplicidad, belleza y sobretodo un público que conocía y se integraba profundamente con el drama, no necesitando más que indicaciones someras para asumir el 'escenario dramático'.
 
(...)



 

IDEA DE PARTIDA

UN PRIMER ESQUEMA...



LECTORS I LECTURES DIGITALS.
Més enllà de la lletra.


Què és un lector digital?
Un lector de literatura digital.

Però primer:

*Què és un lector?
-Algú que llegeix.
*Què vol dir llegir?
-Interpretar un text (activitat personal--> estètica de la recepció).

*Què és literatura digital?
-Calaix de sastre. Impossible determinar amb claredat. En tot cas, es pot afirmar rotundament que molta varietat d'obres --> Des de "senzills" hipertextos a obres molt complexes que incorporen moltíssims elements (so, moviment, color, formes, etc.).

Em vull fixar en aquestes obres per parlar del lector digital.

La lectura d'aquestes obres és lectura multisensorial, multimèdia... són obres que, d'alguna manera, fan pensar amb la idea de Gesamtkunstwerk de Wagner, la idea de Drama total, d'un art que integrés poesia, música i arts visuals... la literatura digital, doncs, d'alguna manera, vindria a ser a la literatura, el que l'òpera wagneriana (i l'òpera moderna en general) és a les arts escèniques... una mena de Literatura total que necessita de molts més factors per existir a part dels merament lingüístics.

La idea de l'obra d'art total va trobar alguns detractors com B. Brecht que critica al compositor el fet que la seva proposta "hipnotitza" l'espectador i l'allunya de la racionalitat (segons Brecht, l'espectador no pensa davant d'obres amb tant aprofusió "d'efectes"). El discurs de Brecht és aplicable a molts dels detractors de la literatura digital.

De totes maneres, no ens correspon, en aquest marc, determinar on comença i on acaba la literatura sinó el moment de definir què és un lector digital.

Tornant a Wagner, en parlar del Drama Total, ho fa amb una forta intenció comunitària per, a través de l'obra, augmentar el sentiment comunitari dels espectadors (veure text de Ramon Bau).

La literatura digital també fomenta aquest sentiment comunitari o, en tot cas, la participació de la comunitat virtual (p.e., obres tipus blog i wiki) i és que el lector de literatura digital és un lector molt més actiu que el "lector tradicional".

...

-la lectura sempre és una construcció personal (sobre paper o no)

-el lector digital escull el seu itinerari de lectura (no hi ha un itinerari de lectura marcat de manera preeexistent -essència de l'hipertext)

-el lector digital, a més a més, es pot convertir explícitament, en co-autor de l'obra (obres que permeten participació/intervenció/comentaris dels lectors), de manera individual o de manera col.lectiva.

Així tenim que la lectura digital és, a l'estil de Wagner, una lectura total

-integra molts més elements que els purament lingüístics

-té un aspecte comunitari inexistent en la literatura sobre paper (intervenen molts actants en la construcció de l'obra digital: autor literari/programador/lectors-coautors, etc.)

De fet, aquest aspecte comunitari, no és nou en la literatura.
De fet podríem dir que la literatura digital el que fa és retornar la literatura a la comunitat.

-La literatura digital no es compra a les llibreries... accés es fa a través de la comunitat.

D'alguna manera, la literatura digital retorna la literatura als seus inicis, a la comunitat... l'allibera del paper per retornar-la a la veu, al gest, a la capacitat de reinventar-se...

El problema, ara per ara, resta potser en l'accés, ja que l'accés es fa a través dels iniciats que indiquen els camins per on trobar la literatura digital.

És un acte una mica litúrgic/iniciàtic/ritual...

La literatura digital no es compra a les llibreries i ens cal trobar el guia que ens mostri l'agulla en el paller de la xarxa virtual...

És per aquest motiu que és molt important la tasca de grups de recerca com Hermeneia i la realització d'encontres que permetin que la comunitat de lectors digitals sigui cada vegada més gran. Perquè la literatura digital surti del seu "sectarisme" i s'aconsegueixi una alfabetització massiva (malgran la incoherència de la paraula) de tota la comunitat.

El lector digital és un lector total. Un lector que llegeix amb tots els sentits i que participa comunitàriament de l'acte de lectura... i que el fa públic intentant, així, que aquesta comunitat sigui cada dia més gran.













LA LITERATURA DIGITAL


dimarts, 20 d’octubre del 2009

ETIMOLOGIES




LLETRA del llatí LITTERA, amb el mateix significat.
LITERATURA del llatí LITTERATURA, del mateix significat i derivat de LITTERA.

LLEGIR del llatí LEGERE (escollir).
LECTOR del llatí LECTOR, -ORIS, amb el mateix significat i derivat de LEGERE.

TEXT del llatí TEXTUM (teixit), participi de TEXERE (teixir).

Estaria bé, però, saber l'origen de l'origen... per què LITTERA, per exemple?


En el Diccionario etimológico de la Lengua Castellana de Pedro Felipe Monlau (1944) trobem alguna aprecicació més interessant:

LETRA del latín LITTERA.

Según Scalígero, littera viene de lineatura y éste, a su vez, de linea (del mismo significado).
*(En alguna altra edició es remarca que LINEA podria venir de LINUM--> lli, i per extensió fil).


Quines conclusions en podem treure?

dissabte, 21 de febrer del 2009

ALGUNS RECURSOS


ACTIVITATS I ALTRES
Document amb exercicis i exemples de descripció literària.

Idea de blog amb textos d'alumnes d'ESO (descripcions literàries et al.)

Blog de llengua i literatura catalanes.

Gotes de música (al museu agbar de les aigües)
"Piano aquós", descripcions musicals i descripcions literàries fetes música.
Seria interessant poder aconseguir la gravació.
Idea d'activitat: comparació entre descripció literària i descripció cinematogràfica.
Idea d'activitat: activitat de fotografia realitzada pel Departament de LLengua i Literatura Catalanes del IES Castell d'Estela.
Després de la lectura d'una sèrie de textos, els alumnes van haver de realitzar fotografies que il.lustressin la lectura.

ISFTIC (Instituto Superior de Formación y Recursos en Red para el Profesorado).
Web del Ministerio de Educación, Política Social y Deporte.


TEXTOS
Recull de textos de http://www.lletres.net/

Pg. 128 Activitat entorn del poema "Retrat literari"

Blog destinat a la difusió i a la recepció de l'obra Autoretrat de Mercè Rodoreda (Angle Editorial, 2008).
La novel.la d'Oscar Wilde.

Caldria buscar tots els textos premiats.

dijous, 19 de febrer del 2009

PRIMERES IDEES (més paraules clau)



Per unes hores em transformo...


Supòsit:
Assignatura de LLengua i Literatura de 4t d'ESO


Material usat fins al moment:


Objectiu:
Aconseguir que els alumnes tinguin les competències lingüístiques i literàries requerides pel seu nivell d'una manera que els sigui més propera, amena i efectiva que per mitjà el llibre de text.


Fer que l'ensenyament s'apropi als alumnes, al present, i no pretendre que aquests s'animin a recular cap al passat, cap a un model d'escola decimonònica...
Com:

-Preparant activitats complementàries a les proposades pel llibre.

-Preparant activitats paral.leles a les proposades pel llibre (sempre tenint en compte les competències que se suposin adquirides o que s'estiguin treballant).

Exemple:

-Tema 5. La descripció literària

Seguint les rúbriques marcades pel llibre de text, es podria:

Ús de la llengua: el llibre només presenta un parell d'exemples de descripció literària i molta teoria. Si aquesta mateixa teoria estigués en forma hipertextual (en la mateixa pàgina de l'editorial, en el blog de l'assignatura, etc.), les possibilitats de comprensió del tema es veurien ampliades al mateix temps que s'estarien oferint més textos als alumnes enriquint, així, el seu bagatge literari (em venen al cap descripcion literàries de les quals es pogués trobar la imatge evocada, per exemple).

Vocabulari: El tipus d'activitat que permet les TIC no té res a veure amb la reduïda proposta del llibre de text. Es podrien programar jocs tipus "Memory", per exemple, per aprendre les senyals de trànsit.

Morfosintaxi i ortografia: Possiblement seria difícil variar gaire el tipus d'exercicis tot i l'ús de les TIC, de manera aïllada, però potser es podrien aprofitar els textos treballats a la rúbrica de literatura i de literatura actual per a buscar, analitzar i comentar les oracions compostes que s'hi puguin trobar. Quant a ortografia, les TIC permeten, per exemple, fer dictats en línia en diferents variants del català, molt enriquidor pels alumnes que, per altra banda, també necessitaran conèixer aquestes diferents variants i que, així, s'hi poden anar familiaritzant.

Literatura i tast de literatura actual: Una pàgina específica per a l'assignatura permetria, per exemple, penjar informació relacionada amb el període i/o els autors, lectures en veu alta dels poemes, entrevistes amb els autors (actuals) o enllaços a altres obres relacionades a més de poder aprofitar els seus textos, com s'ha dit, com a matèria de treball de la morfosintaxi i l'ortografia. Així mateix, potser també es podria crear un blog, animant els alumnes a comentar les lectures i a trobar relacions intertextuals amb altres obres (en un sentit molt ampli: pel.lícules, sèries, dibuixos, cançons, etc.)

Si en comptes (o a més) de preparar activitats complementàries, pensessim en activitats paral.leles es podria:

-treballar una unitat temàtica apart (i dedicar-hi uns dies, per exemple)

-demanar un treball amb TIC sobre algun aspecte concret -llibre, tema, etc. -(penso en els videolits o en la presentació d'un llibre per animar els companys a llegir-lo...)



dissabte, 14 de febrer del 2009

A LA VORETA DE LA MAR HI HA UNA DONZELLA QUE FENT PUNTES AL COIXÍ VA ARRIBAR A REINA

La puntaire
Text: Jordi Aragó
Il.lustracions: Constanza
Edicions Raylu, 1980

Amb un desenvolupament molt diferent al de la cançó "Lo mariner", però amb un inici i un final molt similars, una petita puntaire de la costa es veu convertida en princesa en aquest conte troquel.lat dels anys 80...

VERSIONS "LO MARINER"


El mariner

1. A la vora de la mar hi ha una donzella, hi ha una donzella,
que en brodava un mocador; és per la reina, és per la reina.

2. Quan en fou a mig brodar li manca seda, li manca seda;
gira el ulls envers la mar veu una vela, veu una vela.

3. Veu venir un galiot tot vora terra, tot vora terra;
en veu venir un mariner que una nau mena, que una nau mena.

4. Mariner, bon mariner: que en porteu seda? que en porteu seda?
De quin color la voleu, blanca o vermella?, blanca o vermella?

5. Vermelleta la vull jo, que és millor seda, que és millor seda.
Vermelleta la vull jo, que és per la reina, que és per la reina.

6. Pugeu a dalt de la nau triareu d'ella triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar no tinc moneda, no tinc moneda.

7. El meu pare té les claus de l'arquimesa, de l'arquimesa.
No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.

8. No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.
No quedeu per diners, no, prou fio d'ella, prou fio d'ella.

9. La donzella entra a la nau, tria la seda, tria la seda.
Mentre va mercadejant la nau pren vela, la nau pren vela.

10. Mar endins amb el botí promte navega, promte navega.
Mariner es posa a cantar cançons novelles, cançons novelles.

11. Amb el cant del mariner s'és dormideta, s'és dormideta,
i amb el soroll de la mar ella es desperta, ella es desperta.

12. Quan ella s'ha despertat ja no veu terra, ja no veu terra,
la nau és en alta mar, pel mar navega pel nar navega,

13. Mariner, bon mariner, torneu-me a terra torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar m'en donen pena m'en donen pena.

14. Això si que no ho faré, que heu de ser meva, que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar per vos donzella, per vos donzella.

15. Cent llegües dins de la mar lluny de la terra lluny de la terra
De tres germanes que som, sóc la més bella, sóc la més bella.

16. L'una porta vestit d'or, l'altre de seda, l'altre de seda,
i jo pobreta de mi, de sargil negre, de sargil negre.

17. L'una es casada amb un Duc, l'altra és princesa, l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi, sóc marinera, sóc marinera.

18. No sou marinera, no, que en sereu reina, que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei de l'Anglaterra, de l'Anglaterra.


ALTRES VERSIONS

Marinero raptor Versión de Argentina. Compuesto antes de 1938. Publicada en
Anón. Consejo Nacional de Educación 1940, pp. 170. Reeditada en Pelegrín 2001, p. 79. 018 hemist. Música no registrada.

A la orilla de un río una doncella
bordaba pañitos de oro para la reina.
en lo mejor del bordado le faltó seda.
Pasó un vendedor de seda:


--¿Quién compra seda?
--¿De qué color es la seda?


--Azul y blanca.
--¿A cómo vende la seda?


--A tres cincuenta.
Mi padre es un pobre viejo no tiene nada,
de tres hermanas mías, la mejor de ellas,
se la llevaron lejos de prisionera.


Marinero raptor Versión de Cataluña s. l. (auton. Cataluña). Recogida por Manuel Milà i Fontanals, antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en
Milá y Fontanals 1882, Romancerillo catalán, nº 201A, p. 151-153, notación musical nº 29, p. 441. 052 hemist. Música no registrada.

A la vora de la mar n`hi ha una donzella
que broda [d`] un mocadó la fló mes bella;
Com ne fou a mitx brodá li faltá seda.
[En] veu vení un mariné que`l mar navega:
--Mariné, boa mariné, si `n porteu seda?
--De quin coló la voleu, blanca o vermella?
--Vermelleta la vuy yo qu` es milló seda;
vermelleta la vuy yo qu` es pe-la reyna.
--Pujeu adalt de la nau, triareu d` ella.--
Com dalt de la nau va sé la nau feu vela;
mariné`s posa a cantá cansons novellas.
Amb el cant del mariné s`ha `dormideta
y amb els ayres de la mar ella `s desperta.
--Mariné, bon mariné, torneu m` en terra,
que los agres de la mar m` en donan pena.
--Això si que no ho faré, qu` heu de ser meva.
--De tres germanas que som so la mes bella;
l` una es casada amb un duch, l` altra es princesa
y yo, pobreta de mi!, marinereta.
L` una en porta vestit d`or, l`altra de seda
y yo, pobreta de mi!, de sargil negre.
L` una `n va amb un cotxe d`or, l` altra de plata
y yo, pobreta de mi!, amb una barca.
--No `n sou marinera, no, qu` en sereu reyna,
que yo so lo fill del rey de Inglaterra,
set anys ha que vais pel mon, per vos, donzella.--

Marinero raptor. Versión de Molló (ay. Molló, p.j. Puigcerdà, comc. Ripollès, Gerona, España). Recitada por Engràcia Vilarrodà i Diumenge (64a) y Conxita Solà i Freixa (45a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 1982. (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 13, p. 100. Reeditada en Fraile Gil Rom-Panhisp.-1/CD, Primera Antología Sonora, 1992, v. 3, TECNOSAGA, KPD-(5)10.9004, corte 1.© Fraile Gil. Reproducida aquí con permiso del editor. 040 hemist. Música registrada (MP3 30 sec. clip). Versión completa (streaming media).

A la voreta del mar n`hi ha una donzella
que en brodava un mocador, n` és per la reina.
Quan ha set a mig brodar, li manca seda,
ja en veu venir un mariner molt lluny de terra.
--Mariner, bon mariner, si en porteu seda?
--De quin color la voleu, blanca o vermella?
--Vermelleta la`n vull jo, que és millor seda.
--Pugeu a dalt de la nau, tríareu d`ella.--
Mariner es posa a cantar cançons molt belles
i amb el cant del mariner s`hi ha adormideta.
Quan ella se`n despertà, es trob` lluny de terra.
--Mariner, bon mariner, torneu-me en terra,
que les aigües de la mar me`n causen pena.
De tres germanes que som, sóc la més bella,
l`una va vestida d`or, l`altra de seda
i jo, tristeta de mi, de sargil negre;
l`una és casada amb un duc, l`altra, princesa,
i ho, tristeta de mi, sóc marinera.
--No n`ets marinera, no, que en sereu reina,
la reina de Portugal o d`Inglaterra.--



Nota: Se repiten los segundos hemistiquios de todos los versos. El v. -15 lo canta dos veces para completar la frase musical. Se grabó en masía "Rodà".


Marinero raptor. Versión de Astorga (ay. Astorga, p.j. Astorga, comc. Astorga, León, España). Recogida por Venancio Blanco, 1912. (Archivo: AMP; Colec.: María Goyri-Ramón Menéndez Pidal). Publicada en
TOL I 1991, p. 393. 016 hemist. Música no registrada.

A la orilla de un rí[o] una morena
bordaba un gran vesti[do] para la reina;
en medio del bordad[do] le falta seda.
Llegó allí un sedile[ro] vendiendo seda.
--¿De qué color la tra[e]? --Blanca y morena.
--De tres hermanas que so[mos] soy la pequeña.
Una la tengo casa[da] y otra soltera;
¡y yo, la pobre de mí, comprando seda!




Via depts.washington.edu


A LA VORA DE LA MAR...




diumenge, 7 de setembre del 2008

Algun descobriment. FEINTISE

FAINTISE (que no "feintise") apareix en un glossari franco-canadenc com a sinònim de "mensonge" (mentida, engany i, per extensió "feintise") i també com a sinònim de "faineantise" (o sigui el fet de no fer res)... aquí queda, de moment.