dissabte, 14 de febrer del 2009

VERSIONS "LO MARINER"


El mariner

1. A la vora de la mar hi ha una donzella, hi ha una donzella,
que en brodava un mocador; és per la reina, és per la reina.

2. Quan en fou a mig brodar li manca seda, li manca seda;
gira el ulls envers la mar veu una vela, veu una vela.

3. Veu venir un galiot tot vora terra, tot vora terra;
en veu venir un mariner que una nau mena, que una nau mena.

4. Mariner, bon mariner: que en porteu seda? que en porteu seda?
De quin color la voleu, blanca o vermella?, blanca o vermella?

5. Vermelleta la vull jo, que és millor seda, que és millor seda.
Vermelleta la vull jo, que és per la reina, que és per la reina.

6. Pugeu a dalt de la nau triareu d'ella triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar no tinc moneda, no tinc moneda.

7. El meu pare té les claus de l'arquimesa, de l'arquimesa.
No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.

8. No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.
No quedeu per diners, no, prou fio d'ella, prou fio d'ella.

9. La donzella entra a la nau, tria la seda, tria la seda.
Mentre va mercadejant la nau pren vela, la nau pren vela.

10. Mar endins amb el botí promte navega, promte navega.
Mariner es posa a cantar cançons novelles, cançons novelles.

11. Amb el cant del mariner s'és dormideta, s'és dormideta,
i amb el soroll de la mar ella es desperta, ella es desperta.

12. Quan ella s'ha despertat ja no veu terra, ja no veu terra,
la nau és en alta mar, pel mar navega pel nar navega,

13. Mariner, bon mariner, torneu-me a terra torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar m'en donen pena m'en donen pena.

14. Això si que no ho faré, que heu de ser meva, que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar per vos donzella, per vos donzella.

15. Cent llegües dins de la mar lluny de la terra lluny de la terra
De tres germanes que som, sóc la més bella, sóc la més bella.

16. L'una porta vestit d'or, l'altre de seda, l'altre de seda,
i jo pobreta de mi, de sargil negre, de sargil negre.

17. L'una es casada amb un Duc, l'altra és princesa, l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi, sóc marinera, sóc marinera.

18. No sou marinera, no, que en sereu reina, que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei de l'Anglaterra, de l'Anglaterra.


ALTRES VERSIONS

Marinero raptor Versión de Argentina. Compuesto antes de 1938. Publicada en
Anón. Consejo Nacional de Educación 1940, pp. 170. Reeditada en Pelegrín 2001, p. 79. 018 hemist. Música no registrada.

A la orilla de un río una doncella
bordaba pañitos de oro para la reina.
en lo mejor del bordado le faltó seda.
Pasó un vendedor de seda:


--¿Quién compra seda?
--¿De qué color es la seda?


--Azul y blanca.
--¿A cómo vende la seda?


--A tres cincuenta.
Mi padre es un pobre viejo no tiene nada,
de tres hermanas mías, la mejor de ellas,
se la llevaron lejos de prisionera.


Marinero raptor Versión de Cataluña s. l. (auton. Cataluña). Recogida por Manuel Milà i Fontanals, antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en
Milá y Fontanals 1882, Romancerillo catalán, nº 201A, p. 151-153, notación musical nº 29, p. 441. 052 hemist. Música no registrada.

A la vora de la mar n`hi ha una donzella
que broda [d`] un mocadó la fló mes bella;
Com ne fou a mitx brodá li faltá seda.
[En] veu vení un mariné que`l mar navega:
--Mariné, boa mariné, si `n porteu seda?
--De quin coló la voleu, blanca o vermella?
--Vermelleta la vuy yo qu` es milló seda;
vermelleta la vuy yo qu` es pe-la reyna.
--Pujeu adalt de la nau, triareu d` ella.--
Com dalt de la nau va sé la nau feu vela;
mariné`s posa a cantá cansons novellas.
Amb el cant del mariné s`ha `dormideta
y amb els ayres de la mar ella `s desperta.
--Mariné, bon mariné, torneu m` en terra,
que los agres de la mar m` en donan pena.
--Això si que no ho faré, qu` heu de ser meva.
--De tres germanas que som so la mes bella;
l` una es casada amb un duch, l` altra es princesa
y yo, pobreta de mi!, marinereta.
L` una en porta vestit d`or, l`altra de seda
y yo, pobreta de mi!, de sargil negre.
L` una `n va amb un cotxe d`or, l` altra de plata
y yo, pobreta de mi!, amb una barca.
--No `n sou marinera, no, qu` en sereu reyna,
que yo so lo fill del rey de Inglaterra,
set anys ha que vais pel mon, per vos, donzella.--

Marinero raptor. Versión de Molló (ay. Molló, p.j. Puigcerdà, comc. Ripollès, Gerona, España). Recitada por Engràcia Vilarrodà i Diumenge (64a) y Conxita Solà i Freixa (45a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 1982. (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 13, p. 100. Reeditada en Fraile Gil Rom-Panhisp.-1/CD, Primera Antología Sonora, 1992, v. 3, TECNOSAGA, KPD-(5)10.9004, corte 1.© Fraile Gil. Reproducida aquí con permiso del editor. 040 hemist. Música registrada (MP3 30 sec. clip). Versión completa (streaming media).

A la voreta del mar n`hi ha una donzella
que en brodava un mocador, n` és per la reina.
Quan ha set a mig brodar, li manca seda,
ja en veu venir un mariner molt lluny de terra.
--Mariner, bon mariner, si en porteu seda?
--De quin color la voleu, blanca o vermella?
--Vermelleta la`n vull jo, que és millor seda.
--Pugeu a dalt de la nau, tríareu d`ella.--
Mariner es posa a cantar cançons molt belles
i amb el cant del mariner s`hi ha adormideta.
Quan ella se`n despertà, es trob` lluny de terra.
--Mariner, bon mariner, torneu-me en terra,
que les aigües de la mar me`n causen pena.
De tres germanes que som, sóc la més bella,
l`una va vestida d`or, l`altra de seda
i jo, tristeta de mi, de sargil negre;
l`una és casada amb un duc, l`altra, princesa,
i ho, tristeta de mi, sóc marinera.
--No n`ets marinera, no, que en sereu reina,
la reina de Portugal o d`Inglaterra.--



Nota: Se repiten los segundos hemistiquios de todos los versos. El v. -15 lo canta dos veces para completar la frase musical. Se grabó en masía "Rodà".


Marinero raptor. Versión de Astorga (ay. Astorga, p.j. Astorga, comc. Astorga, León, España). Recogida por Venancio Blanco, 1912. (Archivo: AMP; Colec.: María Goyri-Ramón Menéndez Pidal). Publicada en
TOL I 1991, p. 393. 016 hemist. Música no registrada.

A la orilla de un rí[o] una morena
bordaba un gran vesti[do] para la reina;
en medio del bordad[do] le falta seda.
Llegó allí un sedile[ro] vendiendo seda.
--¿De qué color la tra[e]? --Blanca y morena.
--De tres hermanas que so[mos] soy la pequeña.
Una la tengo casa[da] y otra soltera;
¡y yo, la pobre de mí, comprando seda!




Via depts.washington.edu