Digiteratura: de febrer 2009

Evidentment, preparar materials multimèdia per a tot un curs de "Llengua i Literatura" de 4t d'ESO és quelcom que va molt més enllà de l'abast del treball que, per ara, em proposo.

És per això que, finalment, em decideixo a idear una activitat relacionada amb la "descripció literària"... aviam què passa.

POTSER ÉS DEMANAR MASSA, CLAR...

dijous, 19 de febrer del 2009

PRIMERES IDEES (més paraules clau)

Per unes hores em transformo...

Supòsit:

Assignatura de LLengua i Literatura de 4t d'ESO

Material usat fins al moment:

XAT 4, Llengua i Literatura. Ed. Vicenç Vives

Objectiu:

Aconseguir que els alumnes tinguin les competències lingüístiques i literàries requerides pel seu nivell d'una manera que els sigui més propera, amena i efectiva que per mitjà el llibre de text.

Fer que l'ensenyament s'apropi als alumnes, al present, i no pretendre que aquests s'animin a recular cap al passat, cap a un model d'escola decimonònica...

Com:

-Preparant activitats complementàries a les proposades pel llibre.

-Preparant activitats paral.leles a les proposades pel llibre (sempre tenint en compte les competències que se suposin adquirides o que s'estiguin treballant).

Exemple:

-Tema 5. La descripció literària

Seguint les rúbriques marcades pel llibre de text, es podria:

Ús de la llengua: el llibre només presenta un parell d'exemples de descripció literària i molta teoria. Si aquesta mateixa teoria estigués en forma hipertextual (en la mateixa pàgina de l'editorial, en el blog de l'assignatura, etc.), les possibilitats de comprensió del tema es veurien ampliades al mateix temps que s'estarien oferint més textos als alumnes enriquint, així, el seu bagatge literari (em venen al cap descripcion literàries de les quals es pogués trobar la imatge evocada, per exemple).

Vocabulari: El tipus d'activitat que permet les TIC no té res a veure amb la reduïda proposta del llibre de text. Es podrien programar jocs tipus "Memory", per exemple, per aprendre les senyals de trànsit.

Morfosintaxi i ortografia: Possiblement seria difícil variar gaire el tipus d'exercicis tot i l'ús de les TIC, de manera aïllada, però potser es podrien aprofitar els textos treballats a la rúbrica de literatura i de literatura actual per a buscar, analitzar i comentar les oracions compostes que s'hi puguin trobar. Quant a ortografia, les TIC permeten, per exemple, fer dictats en línia en diferents variants del català, molt enriquidor pels alumnes que, per altra banda, també necessitaran conèixer aquestes diferents variants i que, així, s'hi poden anar familiaritzant.

Literatura i tast de literatura actual: Una pàgina específica per a l'assignatura permetria, per exemple, penjar informació relacionada amb el període i/o els autors, lectures en veu alta dels poemes, entrevistes amb els autors (actuals) o enllaços a altres obres relacionades a més de poder aprofitar els seus textos, com s'ha dit, com a matèria de treball de la morfosintaxi i l'ortografia. Així mateix, potser també es podria crear un blog, animant els alumnes a comentar les lectures i a trobar relacions intertextuals amb altres obres (en un sentit molt ampli: pel.lícules, sèries, dibuixos, cançons, etc.)

Si en comptes (o a més) de preparar activitats complementàries, pensessim en activitats paral.leles es podria:

-treballar una unitat temàtica apart (i dedicar-hi uns dies, per exemple)

-demanar un treball amb TIC sobre algun aspecte concret -llibre, tema, etc. -(penso en els videolits o en la presentació d'un llibre per animar els companys a llegir-lo...)

PARAULES CLAU/ PLUJA DE CONCEPTES

TIChing (teaching by TIC)

TIC

Ensenyament

"Ensenyament digital no pot ser ensenyament tradicional digitalitzat".

E-learning

B-Learning

E-Teaching

B-Teaching

Google no és un professor.

Un professor no informa, transforma la informació en coneixement.

Un professor no alimenta, ajuda a digerir.

"Si ensenyar fos informar, les biblioteques serien expenedores de títols universtiraris" (Laura Borràs)

Learning by doing

Immigrants digitals
Nadius Digitals

DESPRÉS DE LA CALMA...

Altre cop en dansa... ara toca el treball!

dissabte, 14 de febrer del 2009

ASPECTES A TENIR EN COMPTE...

Com es pot enfocar un videolit?

-Com a il.lustració/interpretació d'un text.
-Com a reflexió al voltant d'un text/autor/tema.

Possibles aspectes que caldria tenir en compte a l'hora d'avaluar un videolit?

-Elecció del text/autor/tema i la manera com ha estat enfocat/treballat/presentat.
-Desenvolupament i resolució del guió.
-Valoració del treball de recerca, elecció i tractament de les imatges i la tipografia.
-Realització, edició, producció i postproducció.

QUÈ ÉS UN VIDEOLIT

Videolit
Video-lit
Video-literatura

Video i Literatura
Imatge i Paraula

Un videolit és una càpsula audiovisual breu (d'uns 5 minuts)el fil conductor de la qual és la paraula literària.

Un videolit és la conjunció en un mateix espai perceptiu, d'allò visual amb allò literari.

El videolit és una interessant eina docent. Ja sigui mostrant videolits als estudiants, ja sigui proposant-los la creació de videolits propis, és una eina que hauria de permetre:

• Fomentar l’interès per la lectura i per la literatura (ja que amb el videolit, la literatura passa a la pantalla, un mitjà més a l'abast dels estudiants actuals).

• Conscienciar de la importància d’una expressió acurada, tant visual com oral o escrita, a l’hora d’expressar les pròpies idees; (a l'hora de fer el propi videolit, els alumnes s'adonaran de la dificultat i de la necessitat de cuidar el seu llenguatge i la seva expressió verbal i visual).

• Desenvolupar l’atenció i l’actitud de recerca;

• Conscienciar de la importància de la literatura i de l’art com a font de lleure i com a instrument del propi creixement intel•lectual;

• Aprendre a utilitzar els continguts i mitjans tècnics per obtenir el resultat desitjat;

• Desenvolupar la capacitat de resolució de problemes que planteja la resolució de la càpsula;

• Fomentar el respecte pels objectes i el material de treball;

• Reconèixer el valor de la crítica i aprendre a assumir-la dintre del procés creatiu.

• Valorar el treball de recerca individual i en equip pel que té d’aportació cap als altres i cap a un mateix.

*El videolit ha estat ideat per Aleix Cort i Cori Pedrola.

A LA VORETA DE LA MAR HI HA UNA DONZELLA QUE FENT PUNTES AL COIXÍ VA ARRIBAR A REINA

La puntaire

Text: Jordi Aragó

Il.lustracions: Constanza

Edicions Raylu, 1980

Amb un desenvolupament molt diferent al de la cançó "Lo mariner", però amb un inici i un final molt similars, una petita puntaire de la costa es veu convertida en princesa en aquest conte troquel.lat dels anys 80...

VERSIONS "LO MARINER"

El mariner

1. A la vora de la mar hi ha una donzella, hi ha una donzella,
que en brodava un mocador; és per la reina, és per la reina.

2. Quan en fou a mig brodar li manca seda, li manca seda;
gira el ulls envers la mar veu una vela, veu una vela.

3. Veu venir un galiot tot vora terra, tot vora terra;
en veu venir un mariner que una nau mena, que una nau mena.

4. Mariner, bon mariner: que en porteu seda? que en porteu seda?
De quin color la voleu, blanca o vermella?, blanca o vermella?

5. Vermelleta la vull jo, que és millor seda, que és millor seda.
Vermelleta la vull jo, que és per la reina, que és per la reina.

6. Pugeu a dalt de la nau triareu d'ella triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar no tinc moneda, no tinc moneda.

7. El meu pare té les claus de l'arquimesa, de l'arquimesa.
No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.

8. No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.
No quedeu per diners, no, prou fio d'ella, prou fio d'ella.

9. La donzella entra a la nau, tria la seda, tria la seda.
Mentre va mercadejant la nau pren vela, la nau pren vela.

10. Mar endins amb el botí promte navega, promte navega.
Mariner es posa a cantar cançons novelles, cançons novelles.

11. Amb el cant del mariner s'és dormideta, s'és dormideta,
i amb el soroll de la mar ella es desperta, ella es desperta.

12. Quan ella s'ha despertat ja no veu terra, ja no veu terra,
la nau és en alta mar, pel mar navega pel nar navega,

13. Mariner, bon mariner, torneu-me a terra torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar m'en donen pena m'en donen pena.

14. Això si que no ho faré, que heu de ser meva, que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar per vos donzella, per vos donzella.

15. Cent llegües dins de la mar lluny de la terra lluny de la terra
De tres germanes que som, sóc la més bella, sóc la més bella.

16. L'una porta vestit d'or, l'altre de seda, l'altre de seda,
i jo pobreta de mi, de sargil negre, de sargil negre.

17. L'una es casada amb un Duc, l'altra és princesa, l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi, sóc marinera, sóc marinera.

18. No sou marinera, no, que en sereu reina, que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei de l'Anglaterra, de l'Anglaterra.

ALTRES VERSIONS

Marinero raptor Versión de Argentina. Compuesto antes de 1938. Publicada en Anón. Consejo Nacional de Educación 1940, pp. 170. Reeditada en Pelegrín 2001, p. 79. 018 hemist. Música no registrada.

A la orilla de un río una doncella
bordaba pañitos de oro para la reina.
en lo mejor del bordado le faltó seda.
Pasó un vendedor de seda:

--¿Quién compra seda?
--¿De qué color es la seda?

--Azul y blanca.
--¿A cómo vende la seda?

--A tres cincuenta.
Mi padre es un pobre viejo no tiene nada,
de tres hermanas mías, la mejor de ellas,
se la llevaron lejos de prisionera.

Marinero raptor Versión de Cataluña s. l. (auton. Cataluña). Recogida por Manuel Milà i Fontanals, antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, Romancerillo catalán, nº 201A, p. 151-153, notación musical nº 29, p. 441. 052 hemist. Música no registrada.

A la vora de la mar n`hi ha una donzella
que broda [d`] un mocadó la fló mes bella;
Com ne fou a mitx brodá li faltá seda.
[En] veu vení un mariné que`l mar navega:
--Mariné, boa mariné, si `n porteu seda?
--De quin coló la voleu, blanca o vermella?
--Vermelleta la vuy yo qu` es milló seda;
vermelleta la vuy yo qu` es pe-la reyna.
--Pujeu adalt de la nau, triareu d` ella.--
Com dalt de la nau va sé la nau feu vela;
mariné`s posa a cantá cansons novellas.
Amb el cant del mariné s`ha `dormideta
y amb els ayres de la mar ella `s desperta.
--Mariné, bon mariné, torneu m` en terra,
que los agres de la mar m` en donan pena.
--Això si que no ho faré, qu` heu de ser meva.
--De tres germanas que som so la mes bella;
l` una es casada amb un duch, l` altra es princesa
y yo, pobreta de mi!, marinereta.
L` una en porta vestit d`or, l`altra de seda
y yo, pobreta de mi!, de sargil negre.
L` una `n va amb un cotxe d`or, l` altra de plata
y yo, pobreta de mi!, amb una barca.
--No `n sou marinera, no, qu` en sereu reyna,
que yo so lo fill del rey de Inglaterra,
set anys ha que vais pel mon, per vos, donzella.--

Marinero raptor. Versión de Molló (ay. Molló, p.j. Puigcerdà, comc. Ripollès, Gerona, España). Recitada por Engràcia Vilarrodà i Diumenge (64a) y Conxita Solà i Freixa (45a). Recogida por Salvador Rebés y Isabel Ruiz, 1982. (Colec.: Rebés - Ruiz). Publicada en Rebés 1994, De Balada y Lírica, 2. 3er Coloquio internacional del romancero, nº 13, p. 100. Reeditada en Fraile Gil Rom-Panhisp.-1/CD, Primera Antología Sonora, 1992, v. 3, TECNOSAGA, KPD-(5)10.9004, corte 1.© Fraile Gil. Reproducida aquí con permiso del editor. 040 hemist. Música registrada (MP3 30 sec. clip). Versión completa (streaming media).

A la voreta del mar n`hi ha una donzella
que en brodava un mocador, n` és per la reina.
Quan ha set a mig brodar, li manca seda,
ja en veu venir un mariner molt lluny de terra.
--Mariner, bon mariner, si en porteu seda?
--De quin color la voleu, blanca o vermella?
--Vermelleta la`n vull jo, que és millor seda.
--Pugeu a dalt de la nau, tríareu d`ella.--
Mariner es posa a cantar cançons molt belles
i amb el cant del mariner s`hi ha adormideta.
Quan ella se`n despertà, es trob` lluny de terra.
--Mariner, bon mariner, torneu-me en terra,
que les aigües de la mar me`n causen pena.
De tres germanes que som, sóc la més bella,
l`una va vestida d`or, l`altra de seda
i jo, tristeta de mi, de sargil negre;
l`una és casada amb un duc, l`altra, princesa,
i ho, tristeta de mi, sóc marinera.
--No n`ets marinera, no, que en sereu reina,
la reina de Portugal o d`Inglaterra.--

Nota: Se repiten los segundos hemistiquios de todos los versos. El v. -15 lo canta dos veces para completar la frase musical. Se grabó en masía "Rodà".

Marinero raptor. Versión de Astorga (ay. Astorga, p.j. Astorga, comc. Astorga, León, España). Recogida por Venancio Blanco, 1912. (Archivo: AMP; Colec.: María Goyri-Ramón Menéndez Pidal). Publicada en TOL I 1991, p. 393. 016 hemist. Música no registrada.

A la orilla de un rí[o] una morena
bordaba un gran vesti[do] para la reina;
en medio del bordad[do] le falta seda.
Llegó allí un sedile[ro] vendiendo seda.
--¿De qué color la tra[e]? --Blanca y morena.
--De tres hermanas que so[mos] soy la pequeña.
Una la tengo casa[da] y otra soltera;
¡y yo, la pobre de mí, comprando seda!

Via depts.washington.edu

"Manos a la obra"!

Digiteratura

dissabte, 21 de febrer del 2009

RETRATS LITERARIS, ALGUNS RECURSOS (EN CASTELLÀ)

ALGUNS RECURSOS

divendres, 20 de febrer del 2009

PERFILANT...