Digiteratura: d’octubre 2009

divendres, 30 d’octubre del 2009

EM MANCA TEMPS...

Manca temps per posar raonadament per escrit tot el que voldria...

De moment, apunto, sense raonar, tot el que no voldria oblidar... ja ho rependrem!

DIMARTS 27 D'OCTUBRE

-Presentació de Laura Borràs

-Notes sobre les lectures de les obres literàries digitals (Alckmar Dos Santos)

-Taula Rodona: Formes de literatura en l'espai digital

*Giovanna di Rosario

>Obres citades:

Hospital Tent (per reprendre idea de Wort-Ton-Drama --> també he d'estudiar la relació amb Nietszche)

We are enemies de Jason Nelson (per llegir has de jugar, no pots manipular i prou // crítica als crítics de la literatura digital que conceben l'obra digital com a obra sense contingut, fàcil, etc.).

Relació personal amb Nelson: m'acullo al primer dret fonamental del lector (Pennac): el dret de deixar de llegir.

>Literatura ergòdica: Giovanna diu que per nosaltres llegir un llibre ja no és ergòdic (sí que ho era quan va aparèixer el llibre -veure vídeo del monjo-, però ara ja no). PER TANT: Podem dir que l'ergodicitat està en l'hàbit lector més que en l'obra? Més que lectura ergòdica no estaríem, doncs, parlant de lectors inexperts que encara no estan familiaritzats amb mitjà? QUE LA LITERATURA DIGITAL SIGUI ERGÒDICA ÉS NOMÉS UNA QÜESTIÓ DE TEMPS?

*Carles Lindín

>Què és literatura digital? Parla del contingut.

Poc importa si la definició que en fem és generica o terminològica. El nom no fa la cosa.

Relació autor-tecnologia.

Digital: en/amb/ per a l'entorn digital.

>El temps és una eina de creació literària (Per a futures intervencions, pensar en la importància del temps en les teories wagnerianes)

>Paral.lelismes entre literatura digital i avantguarda. Els avantguardites també van ser artistes criticats i bandejats.

>La literatura digital: "qualsevol tipus de forma que es pugui/vulgui imagnar".--> obres molt diverses (a relacionar amb la idea de "calaix de sastre")

>Obres comentades: The child / Text Rain / Stuart Moulthrop--> Deep Surface. Al.legoria de la lectura digital. Cal aprendre a nedar. Cal entrenament. Si no saps nedar t'ofegues (METÀFORA DEL "SABER RESPIRAR" DINS D'AQUESTS TEXTOS).

>Els blogs i els whiskis... m'agraden els lapsus linguae.

>Literatura 2.0: Blog, wiki i mashup (ecoliteratura: literatura del reciclatge).

*Lluís Calvo

> epímone

DIMECRES 28 D'OCTUBRE

-Els blocs i la literatura (Raffaele Pinto)

> Las nuevas tecnologías ponen en tela de juicio los límites/contornos entre autor-texto-público.

>Cita l'article d'Umberto Eco criticant l'ús dels ordinadors a les escoles.

L'ús de la màquina és un reton a un estat menys el.laborat respecte l'ús del bolígraf?

(en relació a l'adquiriment de la psicomotricitat fina --> de fet, com explica Dr. Xavier Botet, es treballa més musculatura i coordinació davant d'un teclat que agafant un bolígraf treballen les dues mans, tots els dits, escriptur indirecta, i.e., la lletra no apareix sota el nostre gest, més músculs en acció... --> reflexionar-hi)

> Reflexionar sobre la literarietat de facebook. Tota presentació d'un mateix és una representació del jo. El meu estat a facebook és literatura... (R. Pinto, L.Borràs...)

-Taula Rodona: Els blocs i la literatura

*Xulio Ricardo Trigo

>Crític que fa el salt al blog.

*Toni Ibàñez

>Autor fora del circuit editorial que hi entra després d'haver tingut èxit en el circuit blog.

Paradoxa: s'enorgulleix d'estar al marge dels "nepotismes" del mercat editorial i confessa ser un consumidor assidu de llibre digitals, però alhora no abandona el mercat paper perquè bé edita llibres--> reflexionar sobre la seva intervenció.

>Se li critica que fa un discurs decimonònic, romàntic (apel.la a la possibilitat subversiva de la xarxa // discurs llibertari). Considero que és més un problema de forma que de fons. Considero que si hi ha problemes del XIX que segueixen existint, cal seguir lluitant erquè desapareguin, però no ho podem fer amb el mateix discurs del XIX, precisament perquè queda demostrat, per la persistència del problema, que el discurs del XIX no va ser prou eficaç per fer-lo desaparèixer... És un raonament vàlid?

>Referent a alguna intervenció al respecte: PER SABER PENSAR NO CAL SABER DE LLETRA ESCRITA!!! Tornem a Plató i a la seva crítica a l'escriptura.

>Democratització de la creació. És innegable. El circuit internet és més obert, menys interessat econòmicament... s'obren possibilitats infinites als autors amateurs (s'enceta, també, un debat en què critica l'escriptor amateur enfront de l'escriptor professional--> buf, que complicat... no ho comparteixo massa).

*Margarida Aritzeta

>Novel.lista que descobreix els blogs a través d'una crítica blog una novel.la seva.

Usa i descobreix el blog sense deixar de fer novel.les.

>El blog com a hemeroteca viva

...

MÉS NOTES DE CAMP: Facebook és com diari. Però necessari resumir. Encara pot arribar a ser més literari k bloc. Bloc narrativa / fbook poesia? Estat de facebook ha de ser breu. Més proper a un vers. Bloc permet més extensió. Més narratiu

Bloc és una eina// Pro eina permet modificar/ampliuar continguts.

DE FET HEM D’ESCRIURE PER LA SOCIETAT QUE TENIM, LA LITERATURA S’HA D’ADAPTAR A LA SOCIETAT I NO VICEVERSA.
DE FET, LA LITERATURA SEMPRE S’HA ADAPTAT A LA SOCIETAT I ALS CANALS DE DIFUSIÓ.

LITERATURA MEDIEVAL, PER LLEGIR EN VEU ALTA (VERS, FÓRMULES...), LA LITERATURA ORAL... CLAR QUE LA LITERATURA ACTUAL S’HA D’ADAPTAR AL FORMAT, PERÒ NO ÉS NOMÉS AL FORMAT, ÉS SOBRETOT A LA SOCIETAT: VASOS COMUNICANTS.

El gènere del diari, samplia GRÀCIES AL BLOG, p.e.
PER TANT, LEINA MODIFICA EL CONTINGUT

-Literatura i digitalitat: zones de contacte (Laura Borràs)

> INBETWEENESS

>Quant a la crítica literària--> la crítica apareix quan el text es fixa. Quan cada lectura és diferent no es pot fer crítica (o, en tot cas, s'ha de fer d'una altra manera--> crec que aquí està el QUIZ del tema)

> Obres citades: "La costurera" de C. Wilks, Amor de Clarice de R. Torres (d'alguna manera Amor de Clarice fa en lite digital el que moltes vegades fa el cinema respecte a la literatura... traslació...també hi ha la idea de sampler, de dj, que manipula fragments que no són seus per fer una obra pròpia... mashups -> buscar la resta

> APRENDRE A VIURE AMB MÉS PREGUNTES QUE RESPOSTES I SER CAPAÇ DE GAUDIR-NE

MÉS NOTES DE CAMP:

Hi ha lectors de literatura oral?

Un invident pot ser lector?

Pensar en THE READER (ella és una lectora?)

El meu veredicte és: SÍ

No només es llegeixen les lletres.

Es llegeix la paraula.

Però també es llegeixen les imatges...

No es llegeix amb els ulls, es llegeix amb el cap, amb la ment.

LLEGIR- LEGERE--> ESCOLLIR, escollir els significats que ens ofereix un text (textum -teixit) i conformar/teixir el sentit mateix d'aquest text des d'una elecció personal, des d'una interpretació...tasca que fa el nostre intel.lecte, no la nostra vista.

-Taula rodona: Com és la literatura digital? Fronteres, connexions i diàlegs.

*Ramon Dachs

*Eugenio Tiselli

*Isaías Herrero

DIJOUS 29 D'OCTUBRE

-Aspectes de poesia digital (Joan Elies Adell i Carles Lindín)

-Taula Rodona: Ensenyament i literatura digital.

*Laura Borràs

>Infoxicació: mestre-guia

>Ensenyar a llegir per fomentar esperit crític, per ensenyar a ser persones.

*Sandra Hurtado

>Videolit

*Oreto Domènech

>De mestra a alumna (virtual) i d'alumna a mestra (com aplicar TIC a Batxillerat).

>El blog com a eina educativa.

*Raffaele Pinto

ERGO>La literatura com a finalitat o com a mitjà?

Ergo>LA LITERATURA COM A FINALITAT I COM A MITJÀ!!! (Ducere et delectare)

-Taula Rodona: Lectures i lectors de literatura digital.

*Rocío Ávila

> Obres: Diari d'una absència de Laura Borràs i Universo Molécula d'Isaías Herrero.

>"He de fer captures de pantalla per llegir-ho tot" --> cal llegir-ho tot?(Bootz--> texte lu), captures de pantalla no es carreguen essència de la lectura digital? En el dia a dia hi ha molts textos (lingüístics i no lingüístics i més o menys subliminals) que no llegim, perquè no veiem... la literatura de la nostra època hauria de ser diferent a la nostra època? Controlem cada vegada menys la nostra vida, perquè hauríem de controlar més la nostra lectura? LIQUACIÓ DE LA REALITAT I DE LA LITERATURA (de l'art --> cada vegada m'agrada menys la paraula literatura) (literatura líquida, música líquida, etc.)

*Jaume Marfany

> Excel.lent lectura de La casa sota el temps d'Isaías Herrero.

Una excel.lent mostra del fet que les obres digitals poden ser d'una complexitat conceptual i filosòfica enorme i del fet que no només els autors professionals poden fer obres excepcionals.

*Luis Rodrigo Castañeda

> Ciberdrama (Façade)

--> Complicat establir el límit entre el joc i la narrativa (cf. les dues escoles teòriques al respecte).

*Berta Rubio

> Respecte a la difusió de la literatura digital i de com pot arribar al gran públic: la literatura digital és una literatura minoritària (de moment). --> però jo em pregunto, cal que tota la literatura digital sigui minoritària? No tothom llegeix Joyce, tampoc.

No tota la literatura (establerta com a tal) és accesible a tothom...

Si el mestre ha d'ensenyar a llegir, com pot limitar-se a ensenyar a llegir de la manera que ho feia al s. XIX?!

La literatura digital hauria d'arribar a l'escola perquè els alumnes aprenguessin a llegir tots els elements amb els quals conviuen.

Aprendre a llegir imatges, so, lletres... els prepara per tenir l'esperit crític que necessiten al s.XXI! Els prepara, per exemple, per saber com els intenta manipular la publicitat... Ensenyar-los a llegir, només, literatura escrita en paper és, possiblement d'entrada, espantar-los (molts alumnes llegeixen literatura -en blogs, per exemple- però perquè no són conscients d'estar llegint literatura perquè la paraula mateixa els fa por!) i, de sortida, i més important, és ensenyar-los a defensar-se, només, dels textos escrits, els ensenya, només a estar alerta del pamflet però... és lògica aquesta actitud al s. XXI?

Estic d'acord en què la literatura digital (segueixo avorrint cada vegada més aquesta paraula) és actualment minoritària.

Comparteixo, també, la idea que no tota la literatura digital és accessible al gran públic (caldria una preparació molt més gran per llegir Joyce i el 90% de la humanitat no l'ha llegit), de la mateixa manera que no tota la literatura literal (m'agrada com a terme: literatura oral, literatura literal, literatura digital...) tampoc ho és...

Però crec que cal que la literatura digital s'escampi i arribi a més gent, a més llocs... probablement, on caldria que entrés de veritat és a les aules.

Parlar als alumnes amb el seu llenguatge però no en detriment de la qualitat literària.

Parlar als alumnes amb el seu llenguatge, des d'una literatura que incorpora multipicitat d'elements perquè és més propera a la realitat que els envolta.

Parlar als alumnes amb el seu llenguatge perquè aprenguin a emprar-lo correctament, amb criteri, perquè aprenguin a llegir tot el que els envolta... perquè es despertin llegint i llegeixin, fins i tot, quan somiin, perquè llegir és interpretar i no només hem d'interpretar textos lingüístics... ara menys que mai!

DIVENDRES 30 D'OCTUBRE

-Taula Rodona i debat: Literatura digital i mercat. "El futur del llibre: e-books i altres"

*Vicent Partal (Vilaweb)

*Xavier Badosa (badosa.com)

*Damià Gallardo (Laie)

*Javier Celaya (Dosdoce)

CONCLUSIONS...

dissabte, 24 d’octubre del 2009

ESQUEMA DEFINITIU... QUÈ ÉS UN LECTOR DIGITAL?

Lectures I Lectors De Literatura Digital MéS Enllà De La Lletra

View more presentations from bertarubio.

divendres, 23 d’octubre del 2009

MÉS IDEES...

Reprendre la idea de la literatura digital com a retorn a l'oralitat.

-Buscar els paral.lelismes:

*Obres alienes al circuit comercial

*Capacitat d'incorporar més elements que els estrictament lingüístics

*Obres no tancades

*Importància del lector/espectador (rol actiu)

-Buscar autors africans digitals per encetar recerca (A LA RECERCA DE L'ÀFRICA DIGITAL)

Enllaços a consultar:

*Companheiros e Camaradas: Teoria e crítica literárias em Angola na actualidade. Francisco Soares

*Arte literaria, Globalisaçao e informàtica. Francisco Soares

* ¿Es descentralizadora la literatura digital?

* La fracture numérique en Afrique

* MUTATIONS DISCIPLINAIRES DANS LES ARTS ET CHAMPS NOUVEAUX DE CREATIVITE : LE CAS DES ARTS AFRICAINS. Communication du Professeur Iba Ndiaye Diadji

* ART AFRICAIN ET SCIENCE OCCIDENTALE : CONVERGENCES CONTRADICTOIRES POUR UNE SAISIE DU REEL. par IBA NDIAYE DIADJI

* AFRICAN ART AND THE INTERNET. Michael W. Conner

(...)

IDEES A REPRENDRE

SOBRE WAGNER (o l'obra digital com a producte wagnerià)... més paral.lelismes:

-Conjunció no subordinada de diverses disciplines
(que la música no predomini sobre el text i les arts escèniques, pel que fa l'òpera, i que el text no predomini sobre la música o els altres elements "escènics" pel que fa la literatura digital).

-Importància de la comunitat, del factor social
(Wagner vol recuperar l'esperit clàssis i fer un art per elevar la comunitat, en literatura digital el factor comunitari va per altres camins, però també hi és).

-Certa necessitat d'explicar-se mitjançant escrits teòrics
(Inherent a l'òpera wagneriana i molt freqüent en la literatura digital).

Veure:
Relaciones entre ópera y cine: historia de un contínuo trasvase cultural
Enrique Encabo (UM)

dimecres, 21 d’octubre del 2009

LECTORS I LECTURES DIGITALS. Més enllà de la lletra. (Nou esquema)

LECTOR DIGITAL-->llegeix LITERATURA DIGITAL

LECTOR--> LLEGIR --> INTERPERTAR TEXT (etimologies//estètica recepció)
LITERATURA DIGITAL--> Calaix de sastre---> Naturalesa i complexitat diversa de les obres
|
v
Hipertextos "senzills" <---> Obres molt complexes (multimedia, multisensorial/ difícil establir on comença i on acaba la literarietat).
|
v
interès en aquestes obres més complexes
Comporten molts factors: lingüístics i extra-lingüístics --> i no hi acostuma a haver subordinació de la resta als lingüísitcs---> això ens apropa a les teories de Wagner sobre l'Obra d'Art Total (Gesamtkunstwerk/Wor-Ton-Drama).
|
v
WOr-Ton-Drama
--> importància de la convergències de les diferents arts (=que en literatura digital)
-->importància del valor comunitari
|
v
També trobem valor comunitari en la lectura digital

a) La literatura digital pot ser creació comunitària (wikis i blogs)
-Lectura digital triplement activa:
*Interpretació personal (com en tot acte de lectura)
*Elecció personal de l'itinerari de lectura (lliure en la literatura digital)
*Co-autoria físicament explícita de l'obra (en les obres que ho permeten)

b)La transmissió de la literatura digital es fa a través de la comunitat
-Retorn de la literatura a una nova oralitat (TIC), es reallibera el text de la lletra, es reallibera de la fixació del llibre (encara que sigui un text escrit pot ser reformulat, ampliat... no és un text tancat).
|
v
L'única problemàtica (dificultats de cada obra a part): ACCÉS
-Estadi molt sectari de la literatura digital. Camí iniciàtic/ritual/esotèric...
-Calen més iniciatives per a l'alfabetització digital (importància de la tasca d'Hermeneia/Encontres d'escriptors --> griots de la nova oralitat)

Algunes idees sobre WAGNER

Font: La representación de la obra de arte total. Ramon Bau

Es bien conocida que la gran aportación de Wagner al mundo del Arte fue su lucha por lograr una obra de arte total, global, mediante la unión en el arte dramático de todas las artes individuales: Música, Poesía, Representación (o sea mímica, expresión, danza, actuación, etc…)

Y su creación no estaba orientada a 'su' interés o placer, sino que tenía una clara orientación comunitaria, un arte para elevar las personas.

(...)

El propio Adolphe Appia, un teórico de la escenografía, coincide con Wagner al decir:

"No hay forma alguna en que la solidaridad social pueda ser expresada de manera más perfecta que por medio del arte dramático, sobre todo si vuelve a sus orígenes de realización colectiva de un gran sentimiento patriótico, religioso o simplemente humano".

"El arte dramático del mañana será un acto social en el que cada uno de nosotros participará, y quizás lleguemos, tras un periodo de transición, a unas fiestas majestuosas en las que intervenga todo el pueblo; en las que cada cual exprese y sienta sus emociones, su dolor, su gozo, donde nadie aceptará ya ser un mero espectador pasivo. El autor dramático entonces triunfará!".

Ese era el ideal, el sueño de una nueva humanidad sensible y artística, por el que luchó Wagner. Es lo que llamamos el Arte del Futuro, el Drama Total.

Y por supuesto estaba inspirado en su idea por el Drama Griego, donde el componente 'comunitario' era total, siendo uno de los casos más extraordinarios (¿único tal vez?) de la historia en este aspecto.

(...)

La Comunidad con un sentido de elevación permitía a la individualidad menos dotada poder tener una visión y contacto con el camino al arte. Es en este sentido que Wagner o Appia propugnan un Arte de Comunidad, como único medio de elevar al conjunto.

(...)

La casi totalidad del pueblo griego asistía en su vida a las Tragedias, hoy en día solo un 3% de la población tiene cierto interés en el Arte sentimental de cierta calidad (datos sobre asistencia a teatros, libros y conciertos de cierta calidad), y aun entre ellos solo una minoría ínfima hace de ese entorno artístico algo importante en su vida. No es que haya empeorado el 'ser humano', lo que ha empeorado brutalmente es el espíritu de la Comunidad como tal, el 'ambiente' global, ese 'estilo' de ser que caracteriza al pueblo, que hoy en día es inexistente y está vendido al individualismo, o sea a la cantidad, y con ella a lo bajo.

Este Arte Total es no solo la más elevada forma de expresión de sentimientos, por tanto de Arte, sino también la más compleja, al estar involucrados diversos medios y artes, que deben aunarse o sincronizarse en una obra global de Unidad.

(...)

El Drama del Futuro tiene diversos componentes, que de forma muy resumida se han cataloga con el nombre de Wort-Ton-Drama (Poesía, Música y Drama, escena o entorno dramático), tomando por ello el nombre de Drama Escénico en tanto no solo se pretende 'componer un drama musical' sino fundamentalmente

Wagner es el creador del primer Drama Escénico posterior al griego, y lo hace de una forma genial y completa. No se olvida de comprender y asumir cada uno de esos elementos. Pero es hijo de su tiempo y como tal depende de los 'medios técnicos' asumibles en su entorno temporal.

En Wagner hay un desequilibrio de medios en su intento de crear la nueva Tragedia. Digamos que hay una Jerarquía de importancia entre los 3 medios básicos del Wort-Ton-Drama (Poesía, Música y conjunto escénico). Wagner se ocupó ampliamente de los 3 temas, sin dejar en absoluto el tercero, el montaje escénico, en el olvido, pero pese a ello es evidente que el trabajo y textos que dedicó a música o textos fue muy superior a sus estudios sobre el tema escénico.

Aun así recordemos que fue Wagner el que reformó radicalmente el Teatro, la Escena, en su creación de Bayreuth, poniendo las bases de una comprensión mucho más dramática de la escena, frente al escenario operístico existente hasta entonces.

La música en Grecia era importante pero sin duda mucho menos que en la obra Wagneriana. La expresión de los sentimientos en Grecia estaba más en la expresión del actor y el texto, no tanto en la música, fuera del canto del Coro.

Pero la intención existía, lo que pasa es que la música en los tiempos griegos era mínima en sus capacidades comparada con la orquesta moderna.

Es evidente que el camino indicado por Wagner, y por los griegos, necesitaría más tiempo, más autores, para desarrollarse y perfeccionarse.

Aun así también esta sobre valoración de la música frente al texto y a la expresión dramática es motivada porque el PUBLICO es operístico, viene de la opera y 've' la música antes de nada, o sea hay un desequilibrio y además una óptica deformada del público normal.

Si el público que asistiera a los dramas wagnerianos fuese el que va a ver teatro sería diferente su percepción y apreciación sobre el texto.

El propio Wagner era consciente de que el aspecto escénico era algo incompleto, pues pese a las indicaciones claras en las partituras que publicaba, comprendía que éstas eran insuficientes para una representación dramática completa y global. Por eso también escribió en algunas de sus obras, de forma posterior e independiente a la publicación y estreno de la obra, ensayos manuscritos sobre 'puesta en escena', donde Wagner estudiaba los métodos de puesta en escena, ensayaba, buscaba llevar la escena a la misma altura de perfección del resto de su obra.

Pero su camino en la 'dramaturgia escénica' era inicial, nunca fue objeto de un estudio definitivo ni de conclusiones rotundas, y estos estudios fueron redactados de forma independiente a la publicación y ejecución de sus partitura con sus indicaciones escénicas básicas incluidas.

Por ello Appia cree que es sobre este desequilibrio en la dramaturgia escénica donde puede 'ser digno de la obra wagneriana y colaborar en su mejora', dado que opina que en realidad el elemento mas débil es esa expresión o dramaturgia escénica. O sea, que donde hacia falta actuar en el futuro para el arte dramático escénico no era sobre la importancia musical ni mejorar su unión con los texto (ambos temas considerados sublimemente realizados e indicados ya en la obra wagneriana), sino en crear una forma de expresión escénica más adecuada para la expresión de sentimientos.

En realidad Appia explica esta posibilidad de mejora sobre la dramaturgia escenográfica en base a la propia ideosincracia del arte 'alemán', recordando además que Wagner era 'el más alemán de los alemanes' según el mismo se consideraba. Para el arte trágico alemán la forma es el resultado, no la meta.

Appia así lo subraya también al decir: "el cultivo del sentido visual, del sentimiento de la forma exterior, se convierte en un factor determinante para la irradiación musical: lo que el poeta ha regalado tan maravillosamente a nuestros oidos, también debe ser capaz de evocarlo ante nuestros ojos, y este último procedimiento solo concierne indirectamente al deseo íntimo de expresión que ha originado el drama".

Vencer pues la dicotomía entre el estado de ánimo necesario para recibir los textos poético-musicales y la contribución realista que exigen nuestros ojos… si esa dicotomía es excesiva, antagónica, el ojo dejará de actuar y el oyente se enfrascará en la hipnósis mística de la música, en ese estado de emociones absorventes de la maravillosa música y canto, un estado etéreo del que H S Chamberlain dice 'incluso puede llegar a creerse que va a aparecer Wagner en persona', un estado de ánimo de goce enriquecedor pero que aleja en parte la conciencia del Drama, de la representación dramática.

Si se pierde el Teatro, el Drama escénico, quizás demos razón a un antiwagneriano tan desagradable como Bertolt Brecht al decir en 'Escritos sobre el Teatro' que la música lleva a veces a un estado hipnótico que provoca una embriaguez que entorpece el espíritu y la lucidez. Si nos alejamos del Drama y olvidamos el por qué y el cómo, la gota de racionabilidad que justifica los sentimientos, hemos vuelto a la música y no a la obra de Arte del Futuro, el Drama escénico.

Casi todos los espectadores son capaces de sentir ese arrebatamiento pasional de la música y el canto, casi todos pueden seguir una obra escénica realista teatralmente concebida. Lo difícil es pues lograr la unión de ambos temas, lograr una dramaturgia escénica capaz de dar racionabilidad pero estando al servicio de la pasión sensible.

(...) Los artificios a usar deben partir de una concepción unitaria e inicial en todo el drama, de forma que la obra de arte tenga una unidad de concepción y no esté obligada a incluir orientaciones divergentes de ese objetivo dramático esencial.

(...)

El problema es comprender como cada medio o artificio debe colaborar con el drama. Y no se trata de buscar soluciones únicas pero si comprender los límites y las condiciones de cada solución posible.

(...)

Si analizamos cualquier teatro griego veremos que estaban construidos en lugares de hermosa vista, al aire libre, y el escenario era o circular o un anfiteatro limitado por la muralla del escenario. No estaba lleno de objetos, ni se pretendía reflejar allí una visión real del 'lugar' del drama, no había decorados en el sentido actual. El público era parte del escenario, mientras ahora el público es algo infinitamente alejado del escenario (no físicamente sino psíquicamente) porque como decía Wagner "Ya no somos artistas como lo eran los griegos", y al no ser artistas nos sentimos fuera de la obra de arte, no como participes de ella.

Por tanto en el drama griego la puesta en escena no era debida a pinturas o esculturas, a objetos o construcciones que pretendan 'dar la ilusión visual' de un lugar concreto y detallado. Para el griego la belleza de su teatro era suficiente para poder encuadrar el drama.

Simplicidad, belleza y sobretodo un público que conocía y se integraba profundamente con el drama, no necesitando más que indicaciones someras para asumir el 'escenario dramático'.

(...)

IDEA DE PARTIDA

UN PRIMER ESQUEMA...

LECTORS I LECTURES DIGITALS.
Més enllà de la lletra.

Què és un lector digital?
Un lector de literatura digital.

Però primer:

*Què és un lector?
-Algú que llegeix.
*Què vol dir llegir?
-Interpretar un text (activitat personal--> estètica de la recepció).

*Què és literatura digital?
-Calaix de sastre. Impossible determinar amb claredat. En tot cas, es pot afirmar rotundament que molta varietat d'obres --> Des de "senzills" hipertextos a obres molt complexes que incorporen moltíssims elements (so, moviment, color, formes, etc.).

Em vull fixar en aquestes obres per parlar del lector digital.

La lectura d'aquestes obres és lectura multisensorial, multimèdia... són obres que, d'alguna manera, fan pensar amb la idea de Gesamtkunstwerk de Wagner, la idea de Drama total, d'un art que integrés poesia, música i arts visuals... la literatura digital, doncs, d'alguna manera, vindria a ser a la literatura, el que l'òpera wagneriana (i l'òpera moderna en general) és a les arts escèniques... una mena de Literatura total que necessita de molts més factors per existir a part dels merament lingüístics.

La idea de l'obra d'art total va trobar alguns detractors com B. Brecht que critica al compositor el fet que la seva proposta "hipnotitza" l'espectador i l'allunya de la racionalitat (segons Brecht, l'espectador no pensa davant d'obres amb tant aprofusió "d'efectes"). El discurs de Brecht és aplicable a molts dels detractors de la literatura digital.

De totes maneres, no ens correspon, en aquest marc, determinar on comença i on acaba la literatura sinó el moment de definir què és un lector digital.

Tornant a Wagner, en parlar del Drama Total, ho fa amb una forta intenció comunitària per, a través de l'obra, augmentar el sentiment comunitari dels espectadors (veure text de Ramon Bau).

La literatura digital també fomenta aquest sentiment comunitari o, en tot cas, la participació de la comunitat virtual (p.e., obres tipus blog i wiki) i és que el lector de literatura digital és un lector molt més actiu que el "lector tradicional".

...

-la lectura sempre és una construcció personal (sobre paper o no)

-el lector digital escull el seu itinerari de lectura (no hi ha un itinerari de lectura marcat de manera preeexistent -essència de l'hipertext)

-el lector digital, a més a més, es pot convertir explícitament, en co-autor de l'obra (obres que permeten participació/intervenció/comentaris dels lectors), de manera individual o de manera col.lectiva.

Així tenim que la lectura digital és, a l'estil de Wagner, una lectura total

-integra molts més elements que els purament lingüístics

-té un aspecte comunitari inexistent en la literatura sobre paper (intervenen molts actants en la construcció de l'obra digital: autor literari/programador/lectors-coautors, etc.)

De fet, aquest aspecte comunitari, no és nou en la literatura.
De fet podríem dir que la literatura digital el que fa és retornar la literatura a la comunitat.

-La literatura digital no es compra a les llibreries... accés es fa a través de la comunitat.

D'alguna manera, la literatura digital retorna la literatura als seus inicis, a la comunitat... l'allibera del paper per retornar-la a la veu, al gest, a la capacitat de reinventar-se...

El problema, ara per ara, resta potser en l'accés, ja que l'accés es fa a través dels iniciats que indiquen els camins per on trobar la literatura digital.

És un acte una mica litúrgic/iniciàtic/ritual...

La literatura digital no es compra a les llibreries i ens cal trobar el guia que ens mostri l'agulla en el paller de la xarxa virtual...

És per aquest motiu que és molt important la tasca de grups de recerca com Hermeneia i la realització d'encontres que permetin que la comunitat de lectors digitals sigui cada vegada més gran. Perquè la literatura digital surti del seu "sectarisme" i s'aconsegueixi una alfabetització massiva (malgran la incoherència de la paraula) de tota la comunitat.

El lector digital és un lector total. Un lector que llegeix amb tots els sentits i que participa comunitàriament de l'acte de lectura... i que el fa públic intentant, així, que aquesta comunitat sigui cada dia més gran.